El dissabte 10 de febrer, en companyia del Marcel·lí Roca, situats a l’ampit de la finca senyalada de número 2 del carrer Major de 25213 Talavera, contemplava amb l’ajuda dels meus binocles Santa Fe de Montfred, tot just a l’altre extrem de la Vall , i fent frontera amb la comarca de la Conca de Barberà, en aquella alçada 834 metres es situa el naixement del riu Ondara, o d’Ondara, mot aquest que segons Manuel Sanchis Guarner procediria de “Ondar”, vocable ibèric que significa arenal. Tenim també confirmat que en la llengua basca, el significat d’Hondarribia, nom d’una famosa població costanera , derivaria de Hondar = sorra o arena, i Ibia = vado o gual, i que podem traduir com gual amb sorra. Una possible accepció del nostre riu, fora doncs riu de sorra. No us ha d’estranyar gaire, Guadalajara en la llengua àrab, vol dir “riu de pedres.”
Em calia confirmar sobre el terreny algunes dades bàsiques, i a tal fi, desprès d’agrair la valuosa informació rebuda del Marcel·lí Roca, vaig tornar a baixar fins al llit del riu, i sortint ja de Pallerols, encara en la part més plana de la vall, la font avui dita dels Bullidors i possiblement abans coneguda com font d’Ondara , en va confirmar que aquesta era sens dubte, una de les deus més importants que alimentaven i alimenten avui encara el nostre riu. Més amunt, escassament a uns 100 metre d’aquest punt, quasi davant per davant dels anomenats Colomers, es fama que sorgeix dins al llit del riu aigua abundosa i permanent, el lloc és conegut com els bullidors, i d’una part la urgència [ havia d’estar a Tàrrega a les 14,00, m’esperaven per dinar al gat del Rosal, en el dinar de col·laboradors de la Nova Tàrrega ], i d’altra la certesa de no portar ni la roba, ni les eines adequades, em va fer posposar la comprovació in situ d’aquest fet.
Aniria seguint el curs de l’aigua fins al trencall de Granyanella, en el tram que discorre sota Cervera i fins el punt, en que únicament podia seguir per una pista de terra; les runes d’algunes edificacions que corresponien de ben segur a antics molins, palesaven clarament que malgrat el minso cabal que avui baixa pel nostre riu, en algun moment del passat havia estat un motor econòmic per aquestes terres.
En queda per comprovar justament el tros que des del punt en que vaig deixar el recorregut i fins el Talladell, el riu corre lluny de la carretera. No fora desassenyat habilitar un camí per la vora del curs de l’Ondara, allà on sigui possible; com a recurs turístic i com eina de coneixement de l’entorn. Aquí queda dit.
En el darrer tram del meu passeig, vaig creuar en dos ocasions el riu, en la primera seguint la carretera que comunica Tàrrega amb Montblanc, per poder saludar – com faig sempre - a l’om de Tàrrega que marca – possiblement – el límit que en el algun moment va assolir el riu, en la segona girava a la dreta abans de la benzinera, i deixava la carretera, passava per davant de la caserna dels Mossos d’Esquadra i aparcava davant del local del gat del Rosal, on saludava – un any més – a la majoria dels que fan possible, que setmana rera setmana, els targarins puguin gaudir d’un mitjà de comunicació, que comença a ser una raresa en altres llocs dels nostre país.
Fins aquí, els apunts per un viatge a l’Ondara. Si en algun moment del futur en tinc ocasió, ja us en donaré raó.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada