El cotxe marcava -3 graus quan recollia al Tomás Irigaray López a la benzinera que fa cantonada amb la Rambla Iberia i la carretera de Terrassa a Barcelona, marxàvem a Guimerà, la Vila Comtal de la Comarca de l’Urgell, que conserva intactes la major part dels seus trets medievals, en part per l’extrema cura dels seus habitants, residents o no, i en part també per la despoblació salvatge que pateix la Catalunya interior en general, i aquella plana freda i boirosa en particular.
El fred augmentava de forma clamorosa, fins a -6 graus , quan sortíem del túnel del Bruc, la blancor evidenciava la gebrada general que havien patit les comarques situades darrera de la serralada litoral; ens aturàvem per a prendre un cafè a la Panadella , on constatàvem que el desviament de la N-II havia certament provocat una dràstica reducció en el nombre de viatgers que s’aturaven en aquell punt, ens comentaven que actualment la reducció es podia quantificar en un 50% en relació a la mitjana d’altres moments anteriors en el temps; val a dir, que el tràfic “habitual” d’aquesta via, supera en percentatges de fins al 500%, el que hi havia fins a la inauguració del nou traçat.
Esperem de la solidaritat de tothom , un petit esforç que ha de permetre continuar l’activitat econòmica en aquesta zona de servei, i consolidar alhora un bon nombre de llocs de treball, en una de les zones més deprimides de la Catalunya interior.
En el trajecte per l’antiga C-240 mentre esperàvem per superar un dels punts on es fan obres per eixamplar-la, el termòmetre marcava -5 graus, que seria la temperatura que ens acompanyaria fins al Sindicat Agrícola de Guimerà, on compraríem olives arbequines, i seriem testimonis de com el fred havia gelat l’oli que permet accionar el mecanisme que fa pujar i baixar les banyes d’un “toro” de carrega.
Arrecerats dins de l’edifici de la Cort del Batlle, on l’Associació Guimerà.info celebra les seves reunions ordinàries, veiem com el sol desfeia molt lentament la gebrada que s’havia dipositat damunt les teulades.
El Tomás Irigaray López, que formarà part del jurat que decidirà els guanyadors del Concurs de Fotografia de la Vall del Corb, que s’ha dut a terme durant el proppassat anys 2.006, va sortir a fer fotografies passades llargament les dotze del matí, i confiàvem trobar-nos a les 14,30 a l’Hostal Sant Jordi per dinar.
El matí es va fer curt mentre prenia nota de les activitats properes d’aquesta dinàmica associació : Per Setmana Santa exposaran els premis del Concurs de fotografia de la Vall del Corb, a l’edifici on ens trobàvem, a la Cort del Batlle, en ple centre de la vila medieval, formant una de les cantonades de la seva preciosa plaça Major. Per Sant Sebastià, festa de la localitat, està prevista la inauguració de la replica del Retaule de Guimerà, de Ramon de Mur. S’espera per descomptat la presència d’autoritats de tots els àmbits, religiós, polític,..... , sobre el procés de recuperació d’aquesta excepcional obra d’art, es presentarà un llibre en dates que s’anunciaran oportunament. A Guimerà, Lleida i Barcelona, finalment i com tots els anys des de en fa dotze, els dies 11 i 12 d’agost es durà a terme el Mercat Medieval.
A les 14,30 em retrobava amb el Tomás per dinar, i comprovava pel to rosaci de la seva pell a la cara i les mans, que la consecució d’una sèrie d’extraordinàries fotografies, que podríem veure aquella mateixa tarda, havia estat més un suplici que un goig.
Em confessava mentre menjàvem que aquell matí, havia entès clarament la frase “ hi ha amors que maten !” . Durant tot el dia en alguns carrers de Guimerà, la temperatura no havia superat els 0 graus.
A la tarda, un cop descarregades les fotografies a l’ordinador, el Tomás va tornar a fer un tomb pel carrers esglaonats de Guimerà, de ben segur que gaudirem de valent amb la contemplació del treball del nostre fotògraf, quina bona feina comença a circular per arreu.
Ens retrobàvem de nou a les 18,30, el cotxe marcava – 2 graus, fèiem un darrer repàs ; el Tomás duia tot el seu material, màquines digitals, analògica, filmadora , i per la meva part, havia recollit tots els encàrrecs: llibres de Guimerà i el Mercat Medieval, per atendre compromisos particulars, botifarres de cal Francesc, una litografia que m’havia regalat el Joan Duch, i divers material i notes, que em servien ara, per fer-vos aquesta petita crònica.
A la pàgina www.guimera.info podeu ampliar informació quan us sembli, en tot cas, assumim el compromís de fer-nos ressò de qualsevol informació que ens facilitin des d’aquesta Associació a la que esperonen a continuar en la seva tasca de suport i divulgació a Guimerà i als pobles de la Catalunya interior.
© Antonio Mora Vergés
El fred augmentava de forma clamorosa, fins a -6 graus , quan sortíem del túnel del Bruc, la blancor evidenciava la gebrada general que havien patit les comarques situades darrera de la serralada litoral; ens aturàvem per a prendre un cafè a la Panadella , on constatàvem que el desviament de la N-II havia certament provocat una dràstica reducció en el nombre de viatgers que s’aturaven en aquell punt, ens comentaven que actualment la reducció es podia quantificar en un 50% en relació a la mitjana d’altres moments anteriors en el temps; val a dir, que el tràfic “habitual” d’aquesta via, supera en percentatges de fins al 500%, el que hi havia fins a la inauguració del nou traçat.
Esperem de la solidaritat de tothom , un petit esforç que ha de permetre continuar l’activitat econòmica en aquesta zona de servei, i consolidar alhora un bon nombre de llocs de treball, en una de les zones més deprimides de la Catalunya interior.
En el trajecte per l’antiga C-240 mentre esperàvem per superar un dels punts on es fan obres per eixamplar-la, el termòmetre marcava -5 graus, que seria la temperatura que ens acompanyaria fins al Sindicat Agrícola de Guimerà, on compraríem olives arbequines, i seriem testimonis de com el fred havia gelat l’oli que permet accionar el mecanisme que fa pujar i baixar les banyes d’un “toro” de carrega.
Arrecerats dins de l’edifici de la Cort del Batlle, on l’Associació Guimerà.info celebra les seves reunions ordinàries, veiem com el sol desfeia molt lentament la gebrada que s’havia dipositat damunt les teulades.
El Tomás Irigaray López, que formarà part del jurat que decidirà els guanyadors del Concurs de Fotografia de la Vall del Corb, que s’ha dut a terme durant el proppassat anys 2.006, va sortir a fer fotografies passades llargament les dotze del matí, i confiàvem trobar-nos a les 14,30 a l’Hostal Sant Jordi per dinar.
El matí es va fer curt mentre prenia nota de les activitats properes d’aquesta dinàmica associació : Per Setmana Santa exposaran els premis del Concurs de fotografia de la Vall del Corb, a l’edifici on ens trobàvem, a la Cort del Batlle, en ple centre de la vila medieval, formant una de les cantonades de la seva preciosa plaça Major. Per Sant Sebastià, festa de la localitat, està prevista la inauguració de la replica del Retaule de Guimerà, de Ramon de Mur. S’espera per descomptat la presència d’autoritats de tots els àmbits, religiós, polític,..... , sobre el procés de recuperació d’aquesta excepcional obra d’art, es presentarà un llibre en dates que s’anunciaran oportunament. A Guimerà, Lleida i Barcelona, finalment i com tots els anys des de en fa dotze, els dies 11 i 12 d’agost es durà a terme el Mercat Medieval.
A les 14,30 em retrobava amb el Tomás per dinar, i comprovava pel to rosaci de la seva pell a la cara i les mans, que la consecució d’una sèrie d’extraordinàries fotografies, que podríem veure aquella mateixa tarda, havia estat més un suplici que un goig.
Em confessava mentre menjàvem que aquell matí, havia entès clarament la frase “ hi ha amors que maten !” . Durant tot el dia en alguns carrers de Guimerà, la temperatura no havia superat els 0 graus.
A la tarda, un cop descarregades les fotografies a l’ordinador, el Tomás va tornar a fer un tomb pel carrers esglaonats de Guimerà, de ben segur que gaudirem de valent amb la contemplació del treball del nostre fotògraf, quina bona feina comença a circular per arreu.
Ens retrobàvem de nou a les 18,30, el cotxe marcava – 2 graus, fèiem un darrer repàs ; el Tomás duia tot el seu material, màquines digitals, analògica, filmadora , i per la meva part, havia recollit tots els encàrrecs: llibres de Guimerà i el Mercat Medieval, per atendre compromisos particulars, botifarres de cal Francesc, una litografia que m’havia regalat el Joan Duch, i divers material i notes, que em servien ara, per fer-vos aquesta petita crònica.
A la pàgina www.guimera.info podeu ampliar informació quan us sembli, en tot cas, assumim el compromís de fer-nos ressò de qualsevol informació que ens facilitin des d’aquesta Associació a la que esperonen a continuar en la seva tasca de suport i divulgació a Guimerà i als pobles de la Catalunya interior.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada