divendres, 29 de juny de 2007

"Hecho en los dias de D.Martín Pujol i Palomer. Año de 1877"




Aquesta llegenda figura en una placa de ferro a la façana de la que fou sens dubte la millor casa de Vallgorguina, tenim únicament per a donar-ne fe, un retall informatiu elaborat per un grup excursionista de Mataró, en el que es fan tota mena d'afirmacions, la major part d'elles, sense cap consistència documental , més enllà de l'estil emotiu i exultant que anima el text.

CAN PALOMER

Sortim del poble, tocant a l'església, i agafem la pujada de can Palomer. Can Palomer i can Pradell de la Serra havien estat les masies més riques del terme i avui totes dues estan en l'abandó. A can Palomer explotaven el bosc, pelaven el suro, tenien ramat, treballaven la terra i les vinyes. "Hecho en los dias de Dn. Martín Pujol y Palomer. Año de 1877" ens diu la presumptuosa inscripció de la fatxada. No ens ha d'enganyar: eren els anys de la "febre d'or", quan aquesta casa era una potència: tenien mossos i treballadors i quan convenia llogaven la "colla" per netejar boscos i fer la tallada d’arbres i les campanyes de carbó, per cavar vinya i collir raïms, per xafar-lo, per elaborar el vi i el xampany –el xampany "Montnegre"–. A l'era s'hi apilava el suro en els rusquers, i aquí mateix, a l'ombra dels lledoners, es feien els taps de les ampolles de xampany. L'abundància s'havia de compartir, però: els vianants necessitats sabien que en aquesta casa hi trobaven taula i llit. Es podien recollir en l'edificació de la dreta, a "la casa dels pobres": una porta pels pobres, l'altra pels animals, que escalfen i fan companyia. És un món que ja ha passat avall, oblidat en la ruïna del temps.

Armats amb aquesta minsa informació, comencem la tasca d'investigar en la vida i sobretot en la obra, de D. Martín Pujol i Palomer. L'Associació Cultural Vallgorguina, te dades relatives a la finca des de quasi el repoblament posterior a l'invasió sarraïna, com també conserva algunes fotografies amb blanc i negre, de l'època en que la finca feia veritablement goig; actualment es troba en un estat de ruïna quasi total, i esdevé fins i tot un risc per als caminants d'aquells verals. Ens consta l'interès d'algunes persones per a recuperar l'edifici, com ens consta, l'oposició cerril de la Comissió d'Urbanisme en el sentit d'oposar-se a qualsevol intent de compatibilizar la reconstrucció històrica, i l'us privatiu ; la "sinistra" , fortament compromesa amb Barcelona Ciutat, i conscient de que amb únicament els vots dels habitants de la connunbarció Barcelonina romandran en el govern de la Generalitat, està fent sinó una política anticatalana, si clarament una política d'abandó dels interessos locals, per més justos i lloables que siguin, com en aquest. cas.

Per algun lector que ho desconegui farem esment de que Vallgorguina es troba a la Comarca del Vallès Oriental, a les serres del Montnegre i el Corredor, i que sens dubte, el nom deriva de l'extrema feracitat de la seva terra, reconeguda amb aquesta denominació pels pobladors romans, el poble conserva però curosament , alguns testimonis pre-històrics, l'existència d'un dolmen, li atorga als ulls de les persones que creuen en l'esoterisme i en altres misteris, un especial interès, que es pot constatar particularment en els solsticis d'estiu i d'hivern,. en el que bosc s'omple de persones que practiquen antics rituals de relació amb la terra.

Malgrat el desenvolupament de tasques com la d'elaborar el xampany "Montnegre" , del que es conserven algunes etiquetes a l'arxiu de l'Associació Cultural Vallgorguina, no hi ha cap referència escrita; tampoc de l'explotació surera, i de no trobar en la revisió del cadastre, que l'acció del nostre desconegut Martín Pujol Palomer, es va manifestar en l'adquisició de moltes de les finques del terme municipal, hauríem d'acabar afirmant que la seva havia estat una presència espectral, explicable només des de la tradició esotèrica de la població.

Certament l'existència de Martín Pujol Palomer està fora de dubte, ja que es va casar, va tenir almenys un fill, i aquest a l'ensems tres filles, que acabarien morin sense descendència, i amb elles acabaria també la història de Can Palomer.

Ens queden sense contestar però moltes preguntes; Martín Pujol i Palomer havia fet diners a les ameriques ?, havia estat un indiano ?, o potser fou la seva esposa la qui va aportar el patrimoni que li permetria endegar aquella gegantina tasca que s'explica més amunt ?; o fou potser el pare d'en Martín Pujol Palomer, emparentat qui sap si amb els Pujol del rom cubà el qui portà els diners ? ; o ..... les hipòtesis son totes possibles, però hem d'insistir en que son només això hipòtesis, i ens cal l'ajut de tothom, per poder omplenar els forats vitals en l'existència de D. MARTÍN PUJOL i PALOMER

Amics lectors, un animem a treballar en aquesta recerca !!!!!!!!!

ANTONIO MORA VERGÉS

Cap comentari: