Deixàvem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Toll un xic abans de les 9,00; començàvem aquí la nostra caminada a la recerca de les imatges d’un seguit de masies, en primer lloc la Tuta, per continuar amb la Casa Nova del Verdaguer, i abans de l’aturada per esmorzar , el Verdaguer.
Un cop recollides les imatges d’aquesta darrera, on tenen una majòlica anomenada justament “ el bon sembrador” que presideix l’espai d’entrada a la casa, fruíem xerrant amb el Jaume Padrisa i Villà, i la seva senyora, sobre la duresa extrema de la vida en el món rural de principis del segle XX; sembla que tenen relacions que podrien facilitar-nos imatges del transport del glaç, a aquest fi els donem l’e.mail del responsable de la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net, fananos@moianes.net, on tothom està convidat a trametre les seves imatges d’aquesta Comarca, i les adjacents, l’Alt Vallès i les Valls del Montcau.
El Jaume , lector empedreït intueix – imagino que pel to de la conversa - que l’autor del relat anomenat “ El secret de Marfà” sóc jo, cosa que li confirmo al moment; sembla que la història el va colpir, i com ell a algunes persones més segons manifesta.
S’interessa sobre la veritat històrica, i en aquest punt el convido a ell, i a qualsevol dels lectors, a caminar pel llit de la Riera de Marfà, justament en el revolt que fa en aquell punt, i escoltar el vent.
M’assabento que Marfà, que comparteix - actualment - amb el Verdaguer pertinença al terme de Castellcir, canviarà de propietaris; espero que el llegat històric d’aquell singular paratge serà respectat pel nou senyor.
Ens acomiadem d’aquest matrimoni als qui però ,esperem veure en alguna ocasió anys a venir; esmorzem davant la casa del Verdaguer, al fons sota un finíssim tel de boires, Moià, a la dreta nítid, Sant Pere de Ferrerons; en l’esmorzar parlem de la possibilitat de publicar aquest recull d’històries per part d’una important firma d’embotits, deixem volar coloms, és de franc, oi ?.
En el camí de tornada, que fem com el d’anada en la major part travessant boscos de roures, davallem fins a Fontcalents, i seguim el llit de la riera fins a Berengueres, a l’altre costat, la casa de Sant Jeroni, i la casa i ermita de Santa Coloma Sasserra, ens confirmen en la bondat del camí que seguim; a Berengueres sembla que bàsicament és dediquen avui a la ramaderia, veiem ovelles i pels prats inferiors cavalls que pasturen.
La propera casa, amb evidents signes de reforma és Els Plans del Toll, potser fora més lògic adjectivar-la com la Casanova d’Els Plans del Toll; abans del trencall que de nou ens portarà fins a l’aparcament veiem encara Puig-Antic.
Ens aturem per a refrescar-nos en la font que hi ha al Toll, i el comentari –encertat com sempre- del Feliu Añaños i Masllovet, aimador i coneixedor com pocs d’aquesta comarca, de la que l’anomenem amb tota justícia Notari Gràfic, em dona el títol d’aquesta sortida matinal : com al Verdaguer, amb fotos i amb històries fem la tasca d’un bon sembrador.
També nosaltres com aquella casa, esperem que l’esforç – per altra part fet amb molta alegria - de donar a conèixer – també - aquesta realitat , doni el fruit desitjat.
Assumim joiosos el repte de continuar fins al límit de les nostres forces, en la tasca de guardar-vos el mots, de recordar-vos el nom de cada cosa.
© Antonio Mora Vergés
Un cop recollides les imatges d’aquesta darrera, on tenen una majòlica anomenada justament “ el bon sembrador” que presideix l’espai d’entrada a la casa, fruíem xerrant amb el Jaume Padrisa i Villà, i la seva senyora, sobre la duresa extrema de la vida en el món rural de principis del segle XX; sembla que tenen relacions que podrien facilitar-nos imatges del transport del glaç, a aquest fi els donem l’e.mail del responsable de la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net, fananos@moianes.net, on tothom està convidat a trametre les seves imatges d’aquesta Comarca, i les adjacents, l’Alt Vallès i les Valls del Montcau.
El Jaume , lector empedreït intueix – imagino que pel to de la conversa - que l’autor del relat anomenat “ El secret de Marfà” sóc jo, cosa que li confirmo al moment; sembla que la història el va colpir, i com ell a algunes persones més segons manifesta.
S’interessa sobre la veritat històrica, i en aquest punt el convido a ell, i a qualsevol dels lectors, a caminar pel llit de la Riera de Marfà, justament en el revolt que fa en aquell punt, i escoltar el vent.
M’assabento que Marfà, que comparteix - actualment - amb el Verdaguer pertinença al terme de Castellcir, canviarà de propietaris; espero que el llegat històric d’aquell singular paratge serà respectat pel nou senyor.
Ens acomiadem d’aquest matrimoni als qui però ,esperem veure en alguna ocasió anys a venir; esmorzem davant la casa del Verdaguer, al fons sota un finíssim tel de boires, Moià, a la dreta nítid, Sant Pere de Ferrerons; en l’esmorzar parlem de la possibilitat de publicar aquest recull d’històries per part d’una important firma d’embotits, deixem volar coloms, és de franc, oi ?.
En el camí de tornada, que fem com el d’anada en la major part travessant boscos de roures, davallem fins a Fontcalents, i seguim el llit de la riera fins a Berengueres, a l’altre costat, la casa de Sant Jeroni, i la casa i ermita de Santa Coloma Sasserra, ens confirmen en la bondat del camí que seguim; a Berengueres sembla que bàsicament és dediquen avui a la ramaderia, veiem ovelles i pels prats inferiors cavalls que pasturen.
La propera casa, amb evidents signes de reforma és Els Plans del Toll, potser fora més lògic adjectivar-la com la Casanova d’Els Plans del Toll; abans del trencall que de nou ens portarà fins a l’aparcament veiem encara Puig-Antic.
Ens aturem per a refrescar-nos en la font que hi ha al Toll, i el comentari –encertat com sempre- del Feliu Añaños i Masllovet, aimador i coneixedor com pocs d’aquesta comarca, de la que l’anomenem amb tota justícia Notari Gràfic, em dona el títol d’aquesta sortida matinal : com al Verdaguer, amb fotos i amb històries fem la tasca d’un bon sembrador.
També nosaltres com aquella casa, esperem que l’esforç – per altra part fet amb molta alegria - de donar a conèixer – també - aquesta realitat , doni el fruit desitjat.
Assumim joiosos el repte de continuar fins al límit de les nostres forces, en la tasca de guardar-vos el mots, de recordar-vos el nom de cada cosa.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada