dissabte, 30 de juny de 2007

Un tomb per Rellinars

Faltaven alguns minuts per les 9,00 hores quan baixàvem del cotxe darrera de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Fermi, seguíem les petjades del nostre sherpa, Juan Moliner i Manau, que ens durien fins a Casajoana, masia que conserva en bona mesura l’aspecte de “casa bona” en termes agrícoles, tot i l’evident abandó de les terres , que el bosc recupera amb molta rapidesa.




Compartim – a contracor- un fort constipat el Joan i jo, això ajuda poc a mantenir un ritme viu en les pujades, i complica força – per problemes de visió, els ulls plorosos que provoquen sempre els processos gripals i/o catarrals – el descens pels inevitables xaragalls. Seguiríem en ascensió fins als Hostalets del Davi, on esmorzaríem; costa de creure que en algun moment aquesta casa tingues dos pisos d’alçària , i be que de forma accessòria dones aixopluc als caminants, des d’aquest punt les cases de Mata-rodona i Puigdoure se’ns fan visibles, i malgrat la seva petitesa també l’ermita de la Mare de Déu de la Concepció..


Desfem el nostres passos i ens adrecem seguint el camí ral fins al Coll del Gipó, això ens permetrà admirar – una vegada més – la casa del Farell a la dreta del nostre camí, i per davant veiem també el Ginebral i la Serra; quasi des del mateix coll, baixem per un corriol de forta pendent, que no sense riscos ens portarà davant les runes majestuoses del Racó; de la casa es conserven encara, el pou d’aigua, una tina de vi, de les que en diuen exemptes a Sant Vicenç de Castellet, i aquí i allà restes de parets que delimiten l’espai – notablement extens – que estava construït ; els excursionistes han habilitat damunt la casa, en un lloc que podria haver estat l’era, una llarga taula que tothom pot fer servir.


El dia esdevé calorós, 20 graus un diumenge 11 de febrer de 2.007, son -encara – un fet estrany i noticiable; l’escassetat de pluges però, ha deixat només en el nom la font dita de l’Esbarzer i dels Bullidors, que es localitza sota el Gibert de Dalt, seguim el nostre camí i passem ara davant del Gibert de Baix, Ferreres i l’ermita de Sant Felip Neri,



la font del Ginjoler en la darrera corba, raja a cor que vols, ben aviat som de nou darrera l’església parroquial, i decidim arribar-nos abans de tornar a casa, fins a les fonts de Rellinars, deixem a la nostra dreta l’antic molí on llueix encara la roda que servia per aixecar l’aigua, i seguim la riera – que està del tot eixuta - fins arribar a les fonts, hi trobem gent carregant aigua – alguns de forma quasi industrial -, i desprès de rentar-nos mans i cara, bevem aigua amb el got que tots portem originàriament, els palmells de la ma.



Ens asseiem al cotxe passades ja les 13,00 hores, malgrat les corbes decideixo tornar per Terrassa, al voltant de les 14,00 hores deixo a la Plaça Granados al Joan i el Tomás, i segueixo – com sempre - fins a Castellar del Vallès.

No hem assolit, “el pas d’home” , que es pot traduir en fer un quilòmetre cada vuit minuts, amb les limitacions que teníem avui, s’ha de convenir però que hem fet un paper més que digne, oi ?

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: