dissabte, 30 de juny de 2007

Videre Maria

Les pluges d’aquests primers dies de la Setmana Santa, han desaconsellat les habituals caminades, ja que presumim que haguéssim trobat bassals i fang en molts llocs.

Teníem una segona opció en la recerca d’imatges de salts d’aigua, Molí d’en Brotons a Castellcir; l’Espluga
i algun molí en el darrer tram del Tenes a Sant Quirze de Safaja, abans tot just de Sant Miquel del Fai; els paratges de Fontscalents i la casa d’Esplugues, també a Castellcir,..... però la por de trobar-nos llocs enfangats i/o relliscosos ens ha fet renunciar ; potser hem estat massa prudents, dissortadament els volums d’aigua caiguda al Moianes no resolen sinó a curt termini les mancances d’aigua de l’altiplà.

El caràcter religiós d’aquests dies – almenys per a nosaltres – em va fer pensar, en Maria , la mare de Jesús, i del pensament a l’acció, vaig decidir anar-la a veure.
A Moià, l’església era tancada i les botigues obertes, una autèntica llàstima, perquè el temple parroquial és un dels millors atractius - sinó el millor – dels que ofereix la capital del Moianes; des de la plaça adreçàvem el nostre prec, a la Mare de Déu Assumpta – coneguda també com la “geganta” – i a la Mare de Déu de la Misericòrdia. La particular història d’aquesta advocació mariana, la vàrem recollir en un relat, anomenat justament, la Misericòrdia de Moià.

Fèiem camí fins a l’Estany, on gaudíem de la contemplació de la imatge de la Mare de Déu de la Llet, i ens alegràvem amb els vilatans que guarneixen encara el temple per a celebrar aquestes especials diades.

El darrer tram de carretera fins a Santa Maria d’Oló, ens obliga a creuar el que s’ha donat en denominar Vall dels Reis, on sota l’ombra de Sant Feliuet de Terrassola , trobes les magnifiques cases-palau del Mas del Castell, Rocafort i Rocabruna, encerclades però totes elles de tanques i proteccions.

Anàvem de dret a l’església vella de Santa Maria d’Oló, on gaudíem de la contemplació del Retaule, tot intuint més que veien, el Crist de la pregunta, amb el cap alçat, i els ulls oberts, tot i repetint fins a l’infinit, perquè ?.

Ell, com nosaltres, com Maria, assumirà també les senzilles paraules del Pare Nostre “ facis la teva voluntat, així a la terra, com és fa en el Cel ... “ . La nova església de Santa Maria d’Oló, exhibeix una Mare de Déu de l’Ascensió – una Assumpta - d’extrema bellesa.

Em confesso marià, Maria és un els nostres, això la fa propera i facilita la seva tasca d’intercessió, com va succeir a les bodes de Qana, “no tenen vi” , ella porta fins al seu fill, totes les nostres misèries, que per pròpia experiència coneix i entén, i fent-les seves aconseguim nosaltres, - almenys en la tradició popular – una més ràpida resposta per part del Senyor.

L’objectiu de la sortida s’havia assolit al 100%, el mati gris havia donat pas al migdia assolellat, i nosaltres havíem fet present a Maria, en aquestes concretes advocacions, la certesa que aquells patiments d’ara fa quasi 2.000 anys, han donar consol a moltes persones, i son sens dubte l’aferrador en situacions de crisis, malalties, desenganys, i en tot allò que com humans ens supera.



Renovem com Maria, el nostre compromís, fiat mihi secundum verbum tuum, facis en nosaltres la vostra voluntat !

Amen !

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: