El diumenge 7 de gener de 2007 teníem el desig de completar – amb el permís de la boira - la sèrie fotogràfica de la casa de les Vinyes, i començar – amb tota la modèstia – la recollida d’imatges dinàmiques pel “pilot” de Terres de Desolades.
La boira ha fet el seu paper i tant bon punt coronàvem la Serra ha deixat pas al sol, que ens ha permès recollir imatges de l’interior de la casa – absolutament en ruïnes – en la que s’observen les restes d’algunes tina interior a més de les nombroses exteriors, a les que donen el nom d’exemptes, a Sant Vicenç de Castellet.
Feta la feina, i amb el característic “pas d’home” del Joan Moliner i Manau, ens arribàvem a Sant Jaume de Vallhonesta, on esmorzaríem mentre el darrer ermità comprovava la indemnitat de la seva església.
De la generositat del Joan, per coneguda i apreciada no caldria fer-ne comentari, però justament per la seva inesgotable pràctica pensem que cal deixar-ho recollit per escrit, i recordar a tothom allò tant vell i conegut; un do i un te, l’amistat manté; en paraules planeres, que no s’hi val arribar-se fins a Sant Jaume de Vallhonesta amb les mans buides.
El Tomás Irigaray amb la DZ-MV780E, continuava amb la recollida d’imatges dinàmiques, properament tenim intenció d’arribar-nos fins a Casassaies des del Castell de Rocafort, i quan toqui - tenim en això un compromís ferm - , organitzaríem novament una sortida al País de les Tines , en la que tenim esperança de recollir també imatges de Sant Pere d’Oristrell.
Jo, vaig a resseguir les runes de l’Hostal, i val a dir que amb un resultat prou interessant; annex a la casa, i amb entrada des de la porta de Manresa, amb accés per carros i bestiar en general, s’hi troben les runes d’un molí d’oli; sabíem ja que les cases grans, la Serra, Puigdoure , El Farell, tenien molí d’oli, però aquesta troballa ens confirma que el conreu de l’olivera estava estes, almenys a un nivell semblant al de la vinya.
Els petits propietaris i/o rabassaires, havien implementat les tines de pedra seca, en el mateix terreny o molt properes a les vinyes, però certament aquesta solució no podia aplicar-se a la recollida de l’oli, que necessita d’un procés, en el que l’activitat mecànica, primer de la mola de pedra, i desprès de la premsa amb l’ajuda dels cofins.
El paisatge actual, bàsicament boscos, ha esborrat en menys de seixanta anys, el rastre d’una activitat agrícola que havia assolit un paper de la màxima importància, tant a nivell català, com a nivell peninsular, i que sens dubte podria tornar a prendre importància, si com el cas del Priorat, s’enganxen a aquesta tasca alguna de les nostres ”patums” culturals, i/o – això fora millor encara – algun industrial vitivinicola ; de la Rioja o d’alguna denominació amb pedigree .
Recolliria encara – el mati ha estat d’allò més profitós – imatges de l’antiga cuina, de les cisternes, de les vistes magnifiques, el Farell i Montserrat , que oferia aquesta planta i la superior, i el llarg passadís en el que a dreta i esquerra s’hi trobaven les estances pel bestiar, que habitualment entrava per la porta de Manresa i sortia per la de Barcelona, on assortiria els mercats.
Just al costat de la porta de Manresa, sota de la bassa, s’hi trobava l’estable pels cavalls.
Hem ajudat ben poc al Joan Moliner més enllà d’acompanyar-lo en aquesta sortida matinal, està clar que aquesta tasca ens apassiona, oi ?
© Antonio Mora Vergés
La boira ha fet el seu paper i tant bon punt coronàvem la Serra ha deixat pas al sol, que ens ha permès recollir imatges de l’interior de la casa – absolutament en ruïnes – en la que s’observen les restes d’algunes tina interior a més de les nombroses exteriors, a les que donen el nom d’exemptes, a Sant Vicenç de Castellet.
Feta la feina, i amb el característic “pas d’home” del Joan Moliner i Manau, ens arribàvem a Sant Jaume de Vallhonesta, on esmorzaríem mentre el darrer ermità comprovava la indemnitat de la seva església.
De la generositat del Joan, per coneguda i apreciada no caldria fer-ne comentari, però justament per la seva inesgotable pràctica pensem que cal deixar-ho recollit per escrit, i recordar a tothom allò tant vell i conegut; un do i un te, l’amistat manté; en paraules planeres, que no s’hi val arribar-se fins a Sant Jaume de Vallhonesta amb les mans buides.
El Tomás Irigaray amb la DZ-MV780E, continuava amb la recollida d’imatges dinàmiques, properament tenim intenció d’arribar-nos fins a Casassaies des del Castell de Rocafort, i quan toqui - tenim en això un compromís ferm - , organitzaríem novament una sortida al País de les Tines , en la que tenim esperança de recollir també imatges de Sant Pere d’Oristrell.
Jo, vaig a resseguir les runes de l’Hostal, i val a dir que amb un resultat prou interessant; annex a la casa, i amb entrada des de la porta de Manresa, amb accés per carros i bestiar en general, s’hi troben les runes d’un molí d’oli; sabíem ja que les cases grans, la Serra, Puigdoure , El Farell, tenien molí d’oli, però aquesta troballa ens confirma que el conreu de l’olivera estava estes, almenys a un nivell semblant al de la vinya.
Els petits propietaris i/o rabassaires, havien implementat les tines de pedra seca, en el mateix terreny o molt properes a les vinyes, però certament aquesta solució no podia aplicar-se a la recollida de l’oli, que necessita d’un procés, en el que l’activitat mecànica, primer de la mola de pedra, i desprès de la premsa amb l’ajuda dels cofins.
El paisatge actual, bàsicament boscos, ha esborrat en menys de seixanta anys, el rastre d’una activitat agrícola que havia assolit un paper de la màxima importància, tant a nivell català, com a nivell peninsular, i que sens dubte podria tornar a prendre importància, si com el cas del Priorat, s’enganxen a aquesta tasca alguna de les nostres ”patums” culturals, i/o – això fora millor encara – algun industrial vitivinicola ; de la Rioja o d’alguna denominació amb pedigree .
Recolliria encara – el mati ha estat d’allò més profitós – imatges de l’antiga cuina, de les cisternes, de les vistes magnifiques, el Farell i Montserrat , que oferia aquesta planta i la superior, i el llarg passadís en el que a dreta i esquerra s’hi trobaven les estances pel bestiar, que habitualment entrava per la porta de Manresa i sortia per la de Barcelona, on assortiria els mercats.
Just al costat de la porta de Manresa, sota de la bassa, s’hi trobava l’estable pels cavalls.
Hem ajudat ben poc al Joan Moliner més enllà d’acompanyar-lo en aquesta sortida matinal, està clar que aquesta tasca ens apassiona, oi ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada