Els Càtals eren caçadors i la seva zona de migracions seguint als animals, arribava al Nord, fins a l'actual Perpinyà , i al sud fins a l'actual Múrcia ; en el seu anar i venir constant, no era infreqüent que hi haguessin lluites entre les diferents tribus, que habitaven com ells, aquest territori tant ampli. En èpoques de gran sequera, en que la mortaldat dels animals era molt elevada, les baralles es donaven fins i tot, entre les diferents tribus Càtals.
Els caçadors no tenen altra manera d'evitar els altres depredadors que la seva eliminació física, i així les baixes en aquelles lluites eren sempre molt nombroses, això i la duresa de la vida dels caçadors, explica que el nombre de Càtals no fos molt elevat.
Corria l'any 1035 A.C. i la tribu dels Càtals que tenia com a territori tradicional, el naixement del que avui coneixem com Riu Ripoll, tenia un Cap anomenat Axel era aquest un exemplar humà impressionant, tenia una alçada de 1,70 metres, i pesava per damunts dels 80 quilos, el seu cos, era però, flexible com una canya , i en el seu cervell s'acumulava la saviesa del seu poble.
Des dels territoris del Nord, arribaven noticies de la irrupció de tribus, que ocupaven el territori permanentment, que començaven per desbrossar els boscos, que foragitaven els animals, i es dedicaven al conreu de la terra i a la ramaderia ; es deia també que havien desenvolupat defenses eficaces per a la guerra, i que eren lluitadors ferotges i valents. No mataven als seus contraris , sinó que els feien presoners, i els obligaven a treballar la terra, amb ajuda dels animals.
L'Axel va preparar una sortida d'exploració amb els millors dels seus companys, i a darreries de desembre es trobaven a la plana, que hi havia desprès de les altes muntanyes nevades.
Certament era esfereïdor veure com havien modificat el món aquells individus, als que es referien sempre com a Bàrbars ; extensions immenses sense un arbre, terres remogudes, i a cada certa distància un curiosos campaments, encerclats amb llargues fustes acabades en punxa.
Dins del cercle hi havia una edificacions fetes també amb fusta, i al centre del cercle hi havia un tronc mort clavat a terra , que semblava ser objecte de veneració per a tothom. Tenien amb ells tota mena d'animals , bens , gallines , bous , vaques i fins tot cavalls. El més asombrós era però, que traslladaven grans carregues sobre una mena de llit de fustes, que restaven suspesos damunt dos disc de fusta rodons, que impulsats, ara per bous , ara per cavalls , giraven, fen fàcil i senzilla, la feina de transportar estris pesats d'un lloc a un altre.
L'Axel va copsar deseguida que aquella forma de vida, acabaria un dia o altre, amb el seu sistema tradicional d'organització social ; que la vida de caçadors dels Càtals estava condemnada a desaparèixer.
De tornada al seu territori va convocar al Consell, i els va exposar el que havien vist, i també la certesa de que el móntal com l'havien conegut sempre, estava acabant-se. El Consell va demanar que tota la tribu es reunís en Assemblea donada la gravetat de la situació, i va decidir que fos l'Assemblea qui prengués la decisió corresponent.
L'Assemblea va ser molt tensa, fins i tot algú va dir, que potser ja no era l'Axel l'home més indicat per a liderar la tribu , donada la seva visió apocalíptica. L'Axel va posar a disposició de la tribu - si aquest era el pensar majoritari - el seu lloc de Cap , però la major part dels Càtals varen decidir de confirmar-lo. Tot seguit l'Axel va dir a la tribu " aquesta gent tenen una concepció diferent del món, els seus Deus estant representats en figures gegantines de fusta, però donats els seus coneixements , han creat eines que els permeten moure'ls , i transportar-los fàcilment ; el nostre món està lligat a la terra , els nostres avantpassats resten a la muntanya sagrada, i lluny del nostre riu , l'enyorança no ens deixarà gaudir de l'existència , tenim doncs dues alternatives : o fer-nos també nosaltres sedentaris, i aprendre les tècniques dels Bàrbars, o lluitar amb ells fins a la mort , amb la certesa de que d'aquesta lluita no en podem sortir guanyadors ; en una o altra decisió estaré amb vosaltres "
L'Assemblea va deliberar fins a l'alba, la decisió final, va ser que arribada l'hora, lluitarien tots , infants, dones, i vells . juntament amb els homes i joves, fins a la victòria total, o la mort ! .
L'any 1030 A.C. va tenir lloc la primera trobada entre els Bàrbars i els Càtals, a les planes del Vallès ; la millor tècnica dels Bàrbars que comptaven amb màquines de guerra, va fer una munió de baixes a les files dels Càtals; no hi van haver presoners, perquè els Càtals lluitaven fins a morir.
L'Axel va donar ordre de no presentar batalla cap vegada més en camp obert, els Càtals van començar - sense saber-ho - a fer la guerra de " guerrilles ".
Les lluites sovintejaven, ara com escaramusses, ara posant paranys als Bàrbars , però malgrat aquestes petites victòries, sempre hi havia entre els Càtals alguna baixa ; baixa que no es podia reposar, i semblava altrament que els Bàrbars malgrat les seves pèrdues superiors en nombre, disposaven de forces il·limitades.
L'hivern de l'any 1014 A.C. va ser molt cru, i els Càtals van arribar a passar gana, donat que la major part dels animals del Vallès , havien fugit, d'una part pel rigor del clima , i d'altra per la constant desforestació que els Bàrbars aplicaven als territoris sota el seu control.
Va ser la primavera de l'any 1013 A.C. que l'Axel va convocar a tota la tribu, únicament ja 300 persones, la major part infants, dones i vells, els va fer saber a tots que havia arribat l'hora definitiva ; els Bàrbars s'havien assentat a la plana, davant mateix de la muntanya sagrada, i els barraven la sortida natural. Calia doncs preparar-se a morir !.
Un mati el campament dels Bàrbars es va veure sorprès per l'atac amb torxes enceses, d'un grup de 20 genets Càtals ; el grup un cop encès el campament va fugir cap a la muntanya. Els Bàrbars es van dedicar a apagar el foc, i van enviar emissaris per demanar reforços als campaments de més al Nord. Des d'aquell dia , als campaments Bàrbars es feia sempre guàrdia , de dia i de nit.
A meitat del més de juny, es van concentrar al campament dels Bàrbars uns 1500 genets armats ; van emprendre la marxa per cercar als Càtals a trenc d'alba ; els guaites Càtals van donar l'avís i a les angostures i congostos del Riu Ripoll, es va lliurar una aferrissada batalla, en la que van morir 1000 dels 1500 Bàrbars, i la totalitat dels Càtals.El Cap Bàrbar Extrem, va restar impressionat per la fermesa dels Càtals en la defensa - sense sentit - del seu sistema de vida, del món que coneixien i estimaven, i va decidir d'incorporar al seu vocabulari el mot CATALANDS, habitants de la terra dels Càtals.
Més endavant esdevindria CATALANS, com ens ha arribat a nosaltres, i en la llengua dels Bàrbars, es refereix als herois que van lluitar fins a la mort, però també a totes les persones que se senten tant lligades a la seva terra, a les seves costums, que s'estimen més, morir, que marxar !
Antoni Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada