L'any 1937, quan el municipi es deia Sant Martí de Sobremunt, canvià el nom oficial pel de les Roques d'Osona.
El terme comprèn, a més del poble de Sobremunt, cap de municipi, les caseries de Santa Llúcia de Sobremunt i de Sorreig. La població és disseminada, amb un important nombre de masies esparses arreu. Una carretera enllaça el poble de Sobremunt amb la carretera de la Gleva (les Masies de Voltregà) a Sant Boi de Lluçanès. Altres vies menors comuniquen diferents indrets del terme, com la que des del poble es dirigeix a Sant Bartomeu del Grau.
El poble de Sobremunt (881 m i 51 h el 2005) és al sector septentrional del municipi i forma l'únic nucli agrupat del terme entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, documentada ja el 1094. Fou totalment transformada el 1620, bé que aprofitant una bona part dels murs romànics, el 1760 fou ampliada i decorada amb elements barrocs, i el 1890 li fou afegida una espaiosa capella del Santíssim. Se celebra la festa major l'11 de novembre i també es fa un aplec al santuari de Santa Llúcia de Sobremunt el dimarts de Pasqua.
La caseria de Santa Llúcia de Sobremunt (22 h el 2005) es troba al NE del terme, presidida pel santuari homònim, situat al punt culminant de la serra de Sobremunt (952 m), passat el mas de Can Quelet, prop d'unes tombes de lloses a l'indret conegut com elcementiri. El santuari, visible des d'una bona part de la Plana de Vic, és una capella (dita erròniament de Quer) de devoció molt popular per l'advocació de la santa contra les malalties de la vista. La capella no apareix documentada fins l'any 1370. L'any 1407 pertanyia a la heretat del mas Grau. L'any 1720 hom reféu l'edifici vell de la capella i l'antiga casa dels ermitans que té adossada.
La caseria de Sorreig (19 h el 2005) es troba a prop del límit municipal de Sant Boi de Lluçanès, al SW del nucli de Sobremunt. En aquest sector hi ha una petita capella de Sant Roc, que fou erigida probablement arran d'una de les epidèmies de còlera de mitjan segle XIX. Entre les masies més importants del municipi destaquen el gran mas Potelles, Conjunta, l'Aumatell, Beuloví i el Muntaner.
El terme, que formà part històricament del castell de Voltregà, passà a formar part de la baronia de la mitra de Vic al segle XIV i des del segle XVI passà a tenir batlle propi, bé que supeditat al consell de Sant Hipòlit de Voltregà, del qual s'independitzà pràcticament vers el 1780. Sobremunt formà ajuntament autònom el 1820.
Comptem - i en volen deixar constància escrita - en aquesta tasca de posar en valor aquest territori serè amb la valuosa col·laboració de la Irene Tironi Laporte, que a banda de les seves funcions de sherpa, desenvolupa també de manera brillant les tasques de documentalista i àdhuc de fotògrafa.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada