dimecres, 27 d’abril de 2011

EL PUIG SES FORQUES, UN ESPAI MÍTIC. CALONGE. BAIX EMPORDÀ.

Rebia una crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió les seves passes el porten al Puig anomenat de Ses Forques, al terme de Calonge a la Comarca del Baix Empordà.

El topònim és del tot èxplicit, i designa el lloc on el comte de Palamós va fer instal•lar unes forques com a part del seu ‘sistema de justícia’, són visibles encara els restes de morter que sostenien aquests artefactes criminals.

A l’indret hi ha un menhir, d’aquesta mena de monument prehistòrics, megalítics, trobem la següent informació :



Es tracta d’una gran pedra dreta, plantada a terra.

El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó (men, 'pedra', hir, 'llarga').

És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica (Bretanya, illes Britàniques), però s'estén a d'altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans.
En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats, això succeeix en aquest cas .

Normalment apareix isolat, però també en forma d'alineacions o de cercles. Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al Nord i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics.

Durant una primera etapa d'investigació, a la darreria del segle XIX, foren molt populars; després llur estudi ha estat menystingut, car sovint hom ha considerat que no era segur el caràcter prehistòric de moltes pedres dretes tradicionalment classificades com a menhirs.

Malgrat tot, la investigació recent tendeix a revalorar la presència dels menhirs en una part de Catalunya.

Un xic més avall, en el mateix indret hi ha també un Dolmen , d’aquesta mena de monuments megalítics trobem la següent informació .



Generalment és composta d'una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments.

El terme, del francès dolmen, està documentat per primera vegada el 1868. Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol ('taula') i men ('pedra'), o potser del còrnic tolmên ('forat de pedra'), per les enormes roques foradades de Cornualla.

Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula (Taula dels Lladres, del Port de la Selva), caixa, arca, etcètera. Aquesta qualificació s'oposa a d’altres formes de monuments megalítics, com la galeria coberta, i/o sepulcre de corredor, etcètera,.... .

Us deixem un enllaços amb dades científiques i tècniques :

http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/97747/167526
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qmem4518.pdf

I, uns altres que volen recollir un cert ‘ sentiment popular’.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/03/el-pont-del-diable-de-cardona.html
Esperem amb ànsia noves cròniques del Feliu Añaños i Masllovet.

Cap comentari: