La capella apareix documentada per primer cop en la visita pastoral del 1446 en que el visitador la descriu com a parròquia sufragània de Santa Maria de Mataró, - de quina existència en tenim constància d’ença del 25 de març de l'any 1008 - i ordena que es facin misses els diumenges i festivitats.
Roser Salicrú en el seu estudi sobre els efectes del terratrèmol del 1448, especifica que no va afectar gaire a la capella de Sant Miquel donada la seva recent construcció. En aquest treball a més, documenta la consagració del temple a partir d’un document del 23 de febrer del 1448 on el bisbe de Barcelona, encomana al bisbe de Sulcis entre altres coses que consagrés la capella de Sant Miquel i Sant Martí de Mata.
El culte a Sant Miquel es troba documentat en el veïnat des del 5 d’abril del 1065. La cita apareix en unes deixes per part de Berenguer Armengol a la seva germana Sança “...concessit dedicationi Sancti Michelis de Mata...”. En un altre document del 1177 també trobem documentat aquest culte a Mata en el testament de Saurina Desledó que llega tres diners al Sant. Aquests elements porta a Ferrer i Clariana a argumentar que el culte de Sant Miquel ja es practicava a la capella de Sant Martí. Compartim aquesta tesis.
Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana a l’agost de 1914, interior de la capella de Sant Miquel de la Mata amb retaule, altar i llum.
En un treball sobre el Cor d’aquesta ermita de Sant Miquel publicat a :
http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113641/141487
Ens explica :
Coneixem que el mestre de cases Joan Salvador va obrar el cor de Sant Miquel de Mata a partir del contracte datat el 22 de febrer de 1579.
Les obres van consistir a fer el cor i construir una escala de cargol per accedir-hi. En el cor es veu la finestra tapiada de la façana original, que ara dóna a la casa.
I en relació a aquest un temple que exercia funcions parroquials, que es troba en el veïnat de Mata, del terme municipal de Mataró, ens diu :
L'edifici és d'estil gòtic, d'una sola nau -I3'50 de llargada i 6'50 d’amplada -, amb tres cruixies cobertes amb volta de creueria. Els nervis de pedra acaben en la part central amb tres claus de volta, que representen sant Miquel, sant Marti i el cap d'un àngel. En el mur nord hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu, que Marià Ribas datà del segle XVII o XVIII, i una sagristia que comunica, per una porta, amb el baptisteri.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHNjmL5UJYqMjFE8MOHz0xEVaFkRq5FOaV1CMc0iUEmOtmKXzzVE5wFQFmNSGeiFBVHqUXtDQ5zaGBFnyTxp6HNoNcew82YW6V_JLn0c5_49J5b2Nla44YGAzj_LWCiquW2blnPYJdqw8/s320/smiquel+fa%25C3%25A7ana.jpg)
L'entrada al temple es troba en el mur de migdia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFUrM9clEBLqJWBm15DFwLAjvqbwMzRejqPTHXZYcrUn5Sgu-Vz4-Mu0WFEhsED3ttykRyRqEA73cfC_WPb4CsqB2NCK6xOXg3Rx3oaOUBTTV_AxeREUiQsOsZxDLrRgn-og1-UGQexPg/s320/smiquel+cementiri.jpg)
A l'exterior del temple hi ha el cementiri del veïnat, construït el 1805.
Adossada a l'església hi ha la masoveria coneguda com cal Monjo.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu3Mwhh5BOFmOLXtZ_vRFqcZ9naDj23ztP5Bdtu8ihMBhKJ6TPk-_HokIT80RdZTZ10-mGxcioNSU4b28-Ga8h3IxGlcs5Z9DIWXa-pDYPTftLcmWwGfp_UeNT8XcdfoipYAbl3Y8T2jw/s320/smiquel+tomba+a+l%2527entrada.jpg)
Prop de l'entrada de la capella hi ha un sepulcre del 1903.
Del topònim que possiblement comparteix amb Mataró, dèiem que en el seu moment, faria referència a l’abundo d’arbustos de petita alçaria com la farigola i el romaní, que en absència de l’activitat agrícola – com a conseqüència possiblement de les ràtzies pirates – colonitzarien l’indret.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgNUEAOsTU8ORlaLuLPjqcoAT6LSIyNxEst1hPFdVx4wiieAPtvvhhz9iJUq4UaxNMtJzxpetuq8ZWVVrBKRYubJuetvWDpkiMJJ8VGNN-nIASmkjwbWszqDeoaYNdYWTtlXDVaYuJ5sY/s320/smiquel+absis.jpg)
Reconstruïda totalment al segle XVI, i reformada de nou al XVIII, és principalment el campanar – com la major part d’esglésies ‘trentines’ – el que ens fa evident que estem davant d’un edifici aixecat amb fins religiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada