diumenge, 12 de juny de 2011

EL PONT PINÓS DE GIRONELLA, DIT ARA ‘ PONT VELL’.

A la ‘petita Girona’ això de posar noms tampoc els treu el son, Pont Vell, Pont Nou,.... curiosament s’esmenta com a Pont de sant Marc, el que no son avui més que unes minses runes, a les que amb tot el dret els correspondria el pompós títol de Pont Vell.

El diable tenia molta feina tant per les ribes del Cardener [ Pont del diable de Cardona ], com per les del Llobregat [ Pont del Diable de cal Bassacs a Gironella ]. En un lloc i l’altre lloc devien treballar únicament els operaris més maldestres de l’infern, atès el seu actual estat.

El camí de la sal, devia justificar la necessitat d’aixecar i/o consolidar el pont Pinós.



Recollia imatges des de la distància, i posteriorment amb el màxim detall de la part veritablement antiga, on son perfectament visibles el forats del cindri o cintra :

[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.]

El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben lligat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.



Busquets, J. ; esmenta en el seu "Resum històric". A: Gironella, Guia Municipal. Ajuntament de Gironella. 1991. L’existència d’un document que fa referència a les obres d'arranjament dutes a terme en el pont l'any 1389.

Recolliré la imatge més clàssica, la creu de terme – plena de pintades com pertoca ara -, el pont al seu darrere, i les parets de pedra sobre les que s’aixeca la part més antiga de la Vila.



Deixo constància explicita tant en les imatges, com en les explicacions – si es el cas – de tot allò que veig. De vegades això serveix perquè s’arrangin els defectes, en qualsevol cas és únicament rigor històric.

Cap comentari: