És una església del segle XII i té una nau trapezoidal, flanquejada al SE per una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per un absis semicircular. Originalment devia està coberta amb volta de canó, substituïda posteriorment per un embiguat de fusta. Se sap que s’hi van fer obres a principis del segle XV.
Assentada en terreny argilós està profusament esquerdada amb deformacions , reconstruccions i nombroses reparacions. La fàbrica és de pedra calcària grisa. L’aparell és molt variat tan pel treball com per la mida dels carreus.
El campanar és una torre en forma de prisma de planta quadrada encastat parcialment a la nau. Té un aparell més rústic que el de l’església i suggereix que és una construcció anterior incorporada a l’església.
La part més notable és la bella portalada de migdia, composta de tres arquivoltes sota un guardapols horitzontal i força decorada. La segona arcada es sostinguda per columnes amb capitells i bases esculturades.
La porta original amb ferramenta de forja va ser cremada al 1936.
El Crist en Majestat i una Mare de déu procedents d’aquesta església es conserven al MNAC a Barcelona.
Des del juliol de 2.009, s’exhibeix una còpia de la imatge romànica de Nostra Senyora; el Consell Comarcal de la Cerdanya va escollir la Mare de Déu d'All per la qualitat i bellesa de la imatge i per l'esforç que en aquell moment estava duent a terme l'Ajuntament d'Isòvol i mossèn Balcells per restaurar l'església, que conté unes pintures romàniques geomètriques del segle XIII molt remarcables. La reproducció, que és de resina epoxi, s'ha fet amb mitjans digitals sense tocar l'original i respectant les condicions d'exposició lumínica que marca el MNAC. En la peça consta una marca que la identifica com a còpia.Quan al topònim el diccionari català valencià balear en diu que és d’etimologia
pre-romana, del mateix radical que es
troba en els topònims Isàvena, Isona, etc.
Si teniu ocasió d’accedir a una biblioteca on us permetin consultar el
diccionari etimològic i el Onomasticon Cataloniae, sou pregats de fer-nos saber
a l’email coneixercatalunya@gmail.com que en deia el Joan Coromines i Vigneaux
(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)
que de ben segur, assegut a la dreta del Déu Pare, li explica com al llarg dels
segles els homes havien fet servir aquella facultat que ELL els atorgava de
donar nom a les coses i les besties.
Que Santa Maria d’All, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics,
els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada