divendres, 3 de juny del 2011

MAREDEDÉU DE TALLÓ. ‘ LA CATEDRAL DE LA CERDANYA’. MAL DITA SANTA MARIA

El Tomás Irigaray López i la Carmen Toledo Cañadas , refien el camí que el Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, ens explicaven a l’enllaç : 

El Concili d'Efes que  es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.


Ens expliquen que està certament fora de dubte, la justificació de la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’, que tradicionalment s’ha adjudicat a l’església.



El lloc de Talló és molt proper Bellver de Cerdanya, escassament 600 metres al sud d’aquesta Vila; l’església de Santa Maria, es troba en un indret enturonat, al peu de la carretera de Bellver; és de grans dimensions – d’aquí la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’ - , i presenta dues estructures diferenciades: l'absis (probablement del segle XI) i la nau, d'un moment posterior. La planta de l'església és trapezoïdal.

El temple l’any 1993 fou declarat bé d’interès cultural; d’aleshores ença s’han dut a terme cinc intervencions arqueològiques. No costa gaire imaginar-se l’estat d’abandó i incúria en que devia trobar-se anteriorment.

En les darreres intervencions s’han localitzat restes d’època romana, concretament quatre tombes al costat esquerre de l’absis, en les quals hi van aparèixer restes òssies i ceràmica grisa d’època tardoromana. Tot això ha dut a datar aquest jaciment en el segle III dC, malgrat que l’excavació de la zona ens confirma que seguí essent utilitzat com a lloc d’enterrament des de finals del segle V fins a inicis del segle VII, doncs s'ha localitzat una successió d'enterraments d'aquesta cronologia.


L’indret , amb la construcció de l’església advocada a la Marededéu a  partir del segle IX, s’ha mantingut – amb alta i baixos , darrerament sobretot baixos - viu i actiu fins a l’actualitat ( com a cementiri de Bellver, amb una successió d'enterraments des del segle VII fins a època moderna, i lloc de culte temporal).

La troballa de monedes entre les estructures més antigues, han donat ales a la tesis que aquest jaciment fos un possible lloc de cobrament de drets de pas i de transport (els anomenats teloneum). D’aquí el topònim del lloc (Talló. Això explicaria també el paper d’aquest establiment durant el període alt-medieval, moment en que podria haver passat a ser el nucli de caire oficial del territori ceretà després de la davallada de Llívia com a centre polític, fiscal i administratiu (segle III dC).




La canònica de la Marededéu  de Talló, és un edifici mil•lenari , exemple pales de l’austeritat benedictina ; de l’antiga església crida l’atenció el frontispici de grans dimensions, l’entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou flanquejat per dues finestres i una petita espadanya al capdamunt. Les formes llombardes son molt simples i pràcticament no té cap tipus de decoració.



 El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


El Tomàs recollirà com sempre unes imatges excepcionals; ens animals pasturant lliurement, seran lògicament un objectiu de la seva màquina.



Ah, quina enveja, oi ?

Estic  encara en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/


 Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.