divendres, 9 de setembre de 2011

CASTELL DE BESORA. NAVÈS. SOLSONÈS. CATALUNYA

Anavem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés , per les terres del Solsonès, pel terme més extens d’aquesta comarca, el de Navès on cercàvem la parròquia de Besora, sota l'advocació de sant Serni, o Sadurní.

El lloc es troba al centre de l’actual terme, al vessant d'un serrat entre els torrents que baixen de Guilanyà i de Marçanyac, a la divisòria d'aigües del Cardener i l'aigua d'Ora, en quina vall s’explica que va ser ferit de mort el Comte Guifre I el Pelós.

El topònim – compartit amb els pobles de Sant Quirze i Santa Maria, pertanyents a la demarcació d’Osona, integrats ambdós a la ‘comarca natural del Bisaura ‘- , és d’origen preromà i entre els sentits possibles s’apunta : ‘lloc entre barrancs’, lloc emboscat’ ,...




L’edifici conegut avui com el castell de Besora, ubicat al Solsonès, dins el terme de Navès, a la Vall de Lord, prop de la Serra de Busa, és un casal de tres cossos rectangulars, aixecats en forma de torre allargassada, sobre un penyal, amb murs de protecció d’aspecte medieval.



El primitiu edifici romànic de Sant Serni de Besora, es trobava 100 metres més amunt; segons les cròniques en tant mal estat al segle XVII, que per ordre del bisbe filipista José Laínez, se’n bastí un de nou aprofitant les pedres del vell més al pla, a partir del 1651 .



Sobta veure l’església actual, de grans proporcions, aixecada en un indret on el que sobra és espai, quasi engolida pels afegitons de la casa annexa.

Fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pelós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord.

La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per terme de Besora.

Se'n té notícia des del 982. Des del 1151 consten donacions a l'església de Solsona.
El posseí fins al segle XIII una família cognomenada Besora i formà part dels béns dels Cardona i de l'Església de Solsona.

Al segle XVI hi tenien un cert domini la família dels Ventolra

Actualment, habilitat com a residència, és una propietat privada.

El fet de trobar-se en aquesta comarca oblidada – almenys fins ara – comporta en qualsevol recerca d’informació un esforç afegit.

Ja sabeu, el Solsonès, prop de Déu, però massa lluny de Barcelona.

Cap comentari: