Posteriorment, en el decurs de la segona meitat del segle XIV, acolliria la fundació de dos beneficis eclesiàstics simples: un primer, instituït l’any 1356 pel prevere Guillem Boldó, sota l'advocació de santa Eulàlia en l'altar i capella homònima de Santa Eulàlia Verge, la qual segons se'ns diu era bastida al costat de l'hospital de pobres (in capella Sancta Eulalia Virginis constructa in villa Cardona iuxta hospitalis pauperum ipsius ville); i un segon, fundat en una data incerta, pel prevere Jaume Codina, oriünd de Cardona i beneficiat en la Seu de Barcelona.
Ja en el segle XV, l'11 de desembre de 1447, Guillem Boldó, prevere beneficiat en l'església de Sant Miquel i del benefici fundat en la capella de Santa Eulàlia pel seu avi-oncle Guillem Boldó, va instituir una missa de rèquiem en aquesta capella a celebrar tots els diumenges de l'any i dies festius pel rector i preveres de Sant Miquel; i el 18 de setembre de 1493, Guillem Boldó, va fundar una missa diària.
La capella es va mantenir en culte fins el segle XIX, l’any 1840, quan fou abandonada, utilitzant se com a magatzem de llenya.
Segons el cronista Mossèn Joan Riba Figols (1805-1873) , l’any 1862, Jeroni Franch, paborde de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona i oriünd de Cardona, com a obtentor d’un dels beneficis fundats a Santa Eulàlia, la va restaurar amb el suport dels veïns i devots, que sufragaren l’obra, bastint-se un cor o tribuna i fent-se un retaule amb antigues taules provinents de la Col•legiata custodiades pel canonge Montaner.
El Josep Salvany Blanch, la retratava parcialment l’any 1917; i donava la sensació d’abandó i brutícia.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39 la capella fou assaltada i saquejada.
Santa Eulàlia fou restaurada l’any 1972, pels veïns de la barriada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada