La descripció ens explica ; edifici de paredat amb reforços de carreu. Alguns arcs són de maó. Una nau,tres trams, presbiteri, porxo i casa de l'ermità. Coberta am volta de canó i llunetes i creueria, i exteriorment amb teula àrab, de dos aiguavessos. Espadanya de maons quelcom feta malbé, d'un sol cos. Al sud-sud-est, restes d'un antic edifici adossat, que va tenir un arc de mig punt de carreu a la porta.
Sant Blai va patir les conseqüències del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39; com per exemple que de l'interior de l'ermita no en quedés res, i després (llibre d'actes de l'Ajuntament, 1939) fos necessari fer una sèrie d'actuacions encaminades a superar-ne les conseqüències: es va dur a terme l'acte simbòlic de reposició de la imatge del sant; es va dotar d'una mesa (1945), obra encarregada a l'escultor Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914- Bata - la Guinea - 29 d'octubre de 1983) per a la parròquia , i col•locada després a l'ermita; l'any 1953, s'hi celebraren festes solemnes "amb ocasió de la restauració".
Fins l’any 1966 -una "mida" ens ho recorda- no s'hi va portar la llum.
L’any 1981 es va refer la teulada.
L’any 1983 s'hi va dur l'aigua.
L’any 1997 es va enrajolar amb pedra natural.
El miracle per excel•lència va ser salvar un xiquet de morir ofegat per una espina que tenia clavada a la gola. D'ací li ve la fama a sant Blai com a remei per a tots els mals de gola. Segons una llegenda, se li acostaven també animals malalts perquè els guarís.
El martiri de Blai va consistir a esquarterar-lo amb grans raspalls de ferro, com els que s'usaven per a cardar la llana. Potser per això, alguns gremis de cardadors el tenien com a patró.
Recordeu alguna de les oracions del Sant ?.
"Sant Blai gloriós, lleva'm la tos."
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada