La vila està damunt d’un esperó rocós sobre el riu Segre, dominant un dels camins que comunicaven la Seu amb el sud del comtat d'Urgell. D'Arfa ja n'hi ha constància documental l'any 839, a l'acta de consagració de la catedral, on apareix amb el nom d'origen preromà Assoa (esbarzer), que es transforma en Asfa (segles XII i XIII) i, finalment, en Arfa. Pel que fa al topònim sembla de general acceptació la seva procedència d’esbarzer i/o bardissa; pensem que caldria cercar altres possibles significats atès que ens trobem en un indret extremament fèrtil.
Separada del nucli antic d'Arfa, ja que fou construïda al segle XII enmig dels camps, es troba l'església parroquial de Sant Serni, d’estil romànic, amb planta de creu llatina, absis rectangulars i capelles rectangulars formant creuer, el temple ha patir diverses modificacions i/o reformes, una de les quals l'any 1666, com encara consta en una inscripció a l'arc d'entrada , l'any 1707, es va construir el campanar que avui coneixem, de curiosa forma octogonal en la part superior, i que és un dels trets més característics d'Arfa.
Els ‘diners d’Amèrica’ més sens dubte que les guerres dels Països Baixos expliquen – tant a nivell local, com comarcal i/o nacional – les profundes modificacions dels segles XVIII i XIX. En el cens de 1857 hi havia 2591 habitants ( el sostre màxim assolit fins ara ) , i al tancament de l’any 2012 era de 997 veïns.
En l’argot cleptofeixista Arfa, Ribera d’Urgellet, l’Urgell sobirà, i totes les terres pirinenques han patit un ‘avenç cap a la reraguarda’ de proporcions catastròfiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada