En aquesta ocasió m’arribava fins al Serrat del Vent, per retratar des de la plaça d’accés el Cementiri Municipal de Castellar del Vallès.
L'entrada la formen dues torres tronco-piramidals, simètriques, cadascuna d’ells presenta sòcol de pedra, coberta a quatre vessants i una creu de remat, flanquegen una porta de ferro forjat central, en la que llueixen curiosament unes margarides ( flors que tenen el significat d’humilitat en la simbologia heràldica ). La reixa i les dues creus de forja de les dues torres laterals van ser fetes per la Ferreria Parcerisa, de l’ Antoni Parcerisa Massaveu, entre els anys 1960 i 1970.
Les ‘margarides’ eren la signatura de l’arquitecte Emili Sala Cortés, i les trobem en tots els edificis que s’alçaven per la bondat de Emilia Carles Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915), vídua de Josep Tolrà Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 - Castellar del Vallès 21.07.1882 ), primera Marquesa de Sant Esteve de Castellar.
L’ arquitecte, Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) n’era l’autor l’any 1916, seus son també els fossars de Sentmenat i Palau-Solità i Plegamans, on possiblement per la seva vinculació familiar excel•lia en el seu treball.
Justament és per raons de família i/o d’amistat que li tinc al de Castellar del Vallès una especial estimació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada