La descripció sembla més escaient – a dia d’avui – al petit poble de la Guardia Pilosa ( el topònim descriptiu, indica que aquell turó avui erm i isolat, va ser un lloc cobert de vegetació), al peu de la Guardia Pilosa, a uns centenars de metres al sud del nucli d’habitatges , trobem les antigues mines a cel obert de lignit de la Guàrdia Pilosa, excavades a mitjan anys setanta sobre la vall d’un antic torrent, les parets de la qual havien estat explotades agrícolament mitjançant feixes. Les mines s’estenien al llarg de 28 ha i proporcionaven matèries primeres energètiques per a les activitats del ciment de la comarca de l’Anoia i la central tèrmica de Cercs.
Després que l’empresa que les explotava fes fallida cap a la dècada dels vuitanta, l’any 1992 l’Ajuntament de Pujalt i el Departament de Medi Ambient van iniciar els treballs de restauració d’una part de les mines, per tal de refer la morfologia i el paisatge de la zona, recuperar el sòl d’ús agrícola i aprofitar alguns dels forats, de 13 m de profunditat, per fer-hi un dipòsit controlat de runes inertes.
Esdevenir ‘l’abocador de Catalunya’ no ha suscitat precisament l’entusiasme dels que viuen – encara – en aquestes terres de l’Alta Anoia.
Totes aquestes coses, i fins com diu la premsa estrangera - em refereixo a la dels països democràtics - la ‘sospitosa permissivitat’ , quan no la ‘tolerància oberta’ de que va ‘gaudir’ l’actuació del grup feixista que atacava la Delegació de la Generalitat a Madrid el dia 11.09.2013- Sembla que sortosament , tenien instruccions de no fer morts, ni ferits d’importància- , restaven en un segon , o tercer , o .. plànol, davant la contemplació de la Capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, a la casa dita de Cal Senyoret de Conill, al terme de Pujalt, a les terres de l’Anoia Sobirana.
És un edifici petit, de planta rectangular, construïda en pedra de bon carreu, la porta d'entrada, situada al mur de ponent, visible des de la carretera, és adintellda i ornada amb tres motllures, a la llinda hi ha una inscripció en la qual hi podem veure MARIA l'any de la construcció de l'edifici: 1654 i a sota ESTEVE PHELIP, al damunt hi ha una petita finestra en forma d'ull de bou, molt propi de l'època.
A l’interior hi ha unes esplèndides pintures, que cobreixen totes les parets.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com en relació al nom de la casa ‘ el Senyoret’, de la seva història, i per descomptat de les dades del pintor de la Capella del Roser; aquesta contrada ha donat històricament grans artistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada