El Castell de Cardona fou convertit en caserna a partir del 1794, per la qual cosa l'abat i els canonges de la col•legiata secular de Sant Vicenç foren expulsats del recinte canonical per ordre dels militars, transformant-se l'església de Sant Vicenç en un magatzem.
Per aquesta raó, l'abat Lorenzo Ortiz de Zárate i els canonges van optar per construir una nova església col•legiata dins la vila.
Entre els anys 1804 i 1805 es van iniciar les gestions davant la Reial Cambra i el duc de Medinaceli, patró de la col•legiata. Finalment, la Reial Cambra de Castellà va donar la seva aprovació al projecte amb data del 17 de desembre de 1817, així com l’Acadèmia de San Fernando que va aprovar els plànols de l'obra feta per l'arquitecte major del rei Isidro González Velázquez (Madrid 15 de maig de 1765 - 7 de desembre de 1829)
La nova església s'havia de fer en una zona poc edificada que hi havia a l'extrem de ponent dels dos carrers de Cambres i tot just damunt la Vall de l'Estudi.
la seva construcció va comportar la destrucció d'algunes cases d'aquesta zona de la vila, la qual cosa fou motiu d'oposició i polèmica per part d'alguns dels propietaris que es resistiren a vendre les seves cases als canonges, que les aconseguien per la via de l'expropiació forçosa; en total es van haver d'enderrocar vuit cases.
El 4 de febrer de 1825, es va clavar una creu al lloc de construcció i es va beneir la primera pedra.
Dos anys després, el 4 de febrer de 1827, el bisbe de Solsona , Tomàs Pérez Broto, va consagrar la nova església.
Aquest edifici era només una part de l'ambiciós projecte que s'havia de construir a la Vall de l'Estudi, corresponent a la sagristia de l'església.
L'annexió, però, de la col•legiata de Sant Vicenç a la comunitat de preveres de Sant Miquel que l’any 1842, decretà per Reial Ordre el regent del Regne, i la confirmació posterior de la unió feta l’any 1851 arran el Concordat entre Espanya i la Santa Seu, es traduïren en la fi d’aquell ambiciós projecte.
L’obra feta de la nova col•legiata persistí com a centre d’una petita parròquia fins que, l’any 1896, fou suprimida, essent utilitzada per mossèn Anicet Homs i Cots com a escola de minyons.
En el decurs d’aquells anys, l’edifici seria objecte de les primeres transformacions:
1. l’any 1886, es sol•licitava el permís municipal corresponent per a ampliar l’edifici, segons un projecte del mestre d’obres Marià Riu.
2. l’any 1912, es feia el mateix per a fer les reformes necessàries per tal d’instal•lar una màquina de cinema.
3. L’any 1916, el Patronat Obrer de Sant Josep (fundat l’any 1909) es va traslladar a l’edifici, esdevenint aquest el centre de les seves activitats culturals; teatre, cant, cinema, etc.
4. En els dies foscos del genocidi contra Catalunya (1936-19139), l’edifici fou confiscat pel Comitè Revolucionari Antifeixista i destinat com a seu de la CNT.
Adquirit a l’Arxiprestat de Cardona per l’Ajuntament, ha estat reformat i restaurat, entre 1989 i 1993, ; obres que van consistir en el remodelatge total de l'espai interior, on s'ha creat una nova sala de teatre amb escenari i camerinos nous, dotada de tots els serveis, instal•lacions, dependencies, mesures de seguretat i mobiliari, d'acord amb les noves exigències funcionals i tècniques que regeixen en els teatres actualment. L'exterior de l'edifici ha estat restaurat, conservant però, la imatge que els cardonins en tenen, amb la voluntat expressa de potenciar una continuat d'ús i de significació col• lectiva amb l’antic teatre.
http://www.diba.cat/documents/429042/149756dc-f5a5-40d7-bc7b-9f4c74ede885
Tinc la sensació i m’agradaria equivocar-me, que ‘ Els Catòlics’ mal que mal es van mantenint, i el Casino Unió Cardonina, fa aigües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada