Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la sortida número 200; al llarg de més de 3 anys, hem recorregut més 40.000 quilometres per Catalunya, el resultat en termes de despesa volta els 6.000€, i quan a resultats amb l’escola de Navata anterior a la dictadura franquista, haurem recuperat la memòria de 1054 edificis. Pensem que son menys d’un terç de les escoles que hi havia a Catalunya, i seguim esperant la col•laboració de la ciutadania en la nostra recerca.
De la que ens podrien donar els politics – que viuen sota la presumpció ‘ iuris tantum’ de corrupció- n’hem perdut TOTA ESPERANÇA.
La Rosita, fins a quina casa m‘acompanyava l’Àngela, una senyora austríaca, de Viena que resideix a Maià de Montcal, em confirmava que efectivament aquesta era la casa qjue acollia l’escola, les nenes a la planta baixa, al pis entremig hi vivia el o la mestra, i al pis superior hi havia l’escola de nens, m’explica les vexacions patides amb alguns ‘mals metres’, i això em dona peu a explicar-li que el magisteri va ser un ‘boti de guerra ‘, pel franquisme, que donava així sortida ‘professional’ als ex combatents feixistes, als que ‘regalava’ la qualificació de mestre; li recomano la lectura de , http://www.edudactica.es/Docus/Articulos/Articulo24.pdf
El Josep i l'Àngela davant de l'edifici que acollia l'escola Pública de Maià de Montcal abans de la dictadura Franquista.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada