Retratava l’edifici que fins a l’any 1999 va acollir la Biblioteca Pere Gual i Pujadas ( Canet de Mar, Maresme, 1813 — Lima, 1890 ) religiós franciscà, fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima (1852-54). Fou també comissari general de la província franciscana del Perú (1852-63), comissari general dels col•legis del Perú (1859), definidor general de l’orde (1856-62) amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud (1862). Exercí com a professor de teologia i dret canònic, i censor de l’arquebisbat de Lima.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que originàriament fou concebut per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954) com un edifici d’estil neoclàssic de planta baixa. A la façana, la porta d'accés està precedida per columnes jòniques, cosa que li dóna un aire clàssic.
El edifici de la Biblioteca de Canet de Mar, com en la de Sallent patia una autèntica ‘metamorfosis’ , com dissortadament altres dels edificis que s’aixecaven per la Mancomunitat de Catalunya. http://jaumeprat.com/una-biblioteca-de-la-mancomunidad/
Està clar que hi ha una ‘ funesta causalitat’ entre la victòria militar dels SEDICIOSOS feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República i les ‘reformes’ d’aquests edificis.
“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."
“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."
L'any 1970 s'hi afegí el primer pis per a disposar de més espai per a les activitats culturals.
Lluís Planas i Calvet (1879-1954) arquitecte català, titulat l'any 1906, va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el seu projecte presentat el 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).
També és seva la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar, que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i que sovint ha estat atribuïda erròniament a Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987).
Els feixistes abans i els cleptofeixistes ara, tenen l’absoluta convicció de que el seu poder perdurarà pels segles dels segles, està clar que van camí de superar la previsió dels savis antics ‘no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir’, com ens recorda però, la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), diputat avui al Parlament de Catalunya, l’estaca està força podrida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada