Patrimoni Gencat ens explica que l'església és una de les poques restes conservades del que fou l'antic priorat del mateix nom.
Església de dues naus amb dos absis semicirculars capçats a llevant. La nau principal està coberta amb volta de canó feta de maons, amb llunetes i arcs faixons sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una motllura a mode de cornisa enllaça els capitells de les pilastres i recorre el perímetre de la nau. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle decorada. La nau lateral, en canvi, presenta una volta en secció de quart de cercle, amb l'arc triomfal de mig punt i l'absis amb volta de quart d'esfera. Es comunica amb la nau principal a través de tres arcs de mig punt adovellats amb les impostes motllurades. Les obertures de la nau principal responen a tres finestres d'arc rebaixat situades a l'interior de les llunetes de la coberta. Sota seu, i damunt dels arcs que comuniquen les dues naus, hi ha les antigues finestres bastides al segle XI, d'arc de mig punt adovellat i doble biaix, decorades amb dents de serra. Aquestes obertures quedaren inutilitzades amb la construcció de la nau de migdia, edificada al segle XII. En aquesta nau hi ha una finestra d'arc de mig punt amb l'obertura rectangular reformada, situada a l'antiga zona absidal de la nau, i una altra finestra de doble biaix i de mig punt, situada al mur de ponent de la nau. En aquest sentit cal destacar dues finestres més d'aquesta tipologia i una porta, ubicades al mur sud de la nau. Actualment les finestres es troben tapiades, mentre que la porta comunica amb el pati d'una masia adossada al temple, la qual es correspon amb les restes de les dependències de l'antic priorat. Als peus del temple hi ha el cor, delimitat per una barana d'obra i sostingut amb un arc rebaixat. La façana principal, orientada a ponent, fou reformada al segle XII. Presenta una portalada formada per sis arquivoltes en gradació, llinda i timpà llisos. Als brancals només es conserva una columneta amb capitell decorat amb motius animals. Dues de les arquivoltes presenten decoració, una amb un cordó trenat i l'altra amb semiesferes. Damunt de la porta hi ha una finestra de doble biaix formada per tres arcs de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. La façana està rematada amb un coronament ondulant, fruit de la reforma duta a terme a finals del segle XVIII. La banda sud de la façana, corresponent amb la nau lateral, presenta un campanar d'espadanya de dos arcs de mig punt afegit també en època moderna.
De l'interior del temple cal destacar la decoració mural de la conca absidal de la nau principal, pintada a mode de petxina. Una llegenda recorda l'any de realització, que es podria correspondre amb les reformes estructurals al temple: “AVEM 1783 PRIOR SENYOR CANONGE BRANDIA”.
La construcció romànica és bastida amb carreus de pedra escairats, disposats formant filades regulars. S'observen tant a l'interior del temple com a l'exterior. Per contra, les reformes d'època moderna foren bastides amb pedra desbastada i maons, lligats amb abundant morter de calç.
Actualment resta dedicada al culte únicament la nau principal o antiga nau central de l'església.
L'any 1093, el bisbe de Girona Berenguer Guifré, dóna l'església a Santa Maria de Vilabertran. L'any 1139 es funda el priorat dependent d'aquest cenobi i hi ha notícies dels priors de l'Om des de l'any 1142 fins a mitjans del segle XIV.
Una butlla papal de l'any 1176, emesa per Alexandre III, confirma la pertinença del temple de “Sanctae Mariae de Ulmis” a la col•legiata de Vilabertran.
En el Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix esmentat com “el prioratu de Holmo” i en els nomenclàtors del segle XIV hi figura el “Prioratus sancte Marie de Ulmo”.
El priorat fou suprimit l'any 1592 pel papa Climent VII en secularitzar la comunitat de Vilabertran.
Inicialment al segle XI, el temple era de nau única i, posteriorment al segle XII, se li afegiren dues naus laterals, que li donaren planta basilical. També d'aquesta època és la reforma de la portalada. En època moderna, probablement pels voltants de l'any 1783, amb l'enderrocament de la nau septentrional, i la volta i tot el costat nord de la nau central, el temple fou reformat. La nau nord no es tornà a aixecar. La nau central fou reparada i la de migdia fou anul•lada i transformada en capelles laterals i sagristia, quedant només la central pel culte. Actualment aquesta fragmentació de la nau de migdia no existeix.
De l'obra romànica més primitiva en resta la meitat meridional de l'absis major, decorat amb arcs llombards, i el mur meridional de la seva nau, amb les finestres de doble biaix ornades amb dents de serra. L'antiga nau central presenta aparell de carreus rectangulars de pedra calcària, possiblement de finals del segle XI.
Actualment, el temple presenta dos elements directament relacionats: el cementiri situat a l'extrem nord-est de l'absis principal i les restes de l'antic priorat de l'Om, reconvertides en un mas amb pati, adossat a l'absidiola de la nau de migdia del temple.
.jpeg)
No trobava cap referència a l’escola pública anterior a la dictadura franquista, Masarac tenia un cens de 538 ànimes l’any 1857, això suposa que hi havia voltant de 179 infants i joves per escolaritzar.
Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear, Etimològicament .: sembla relacionable amb el cognom Miseracs. En un document de l'any 944 apareix citada la «ecclesia sancti martini de Maseraco», i l'any 1093 es troba documentada la forma Mesaraco (cf. Balari Oríg. 13).
Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil " per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies :
Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere
https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites “ que defensant l’evangeli.
Tenia ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que ;
Ens cal pregar amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita , perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,
No esdevinguin un somni impossible
Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,
Perquè els jutges prevaricadors siguin remoguts dels seus càrrecs
I desprès d’un judici, expulsats de la carrera judicial,
Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,
O al dels seus familiars fins a segon grau.
Insistia en el fet que ningú amb les mans plenes de sang,
Ja per acció, ja per omissió.
Està legitimitat a donar lliçons de res.
https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs
L’any 1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que ell mai es va intitular així, es constata la creació de les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.
El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA
https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels empordanesos , nargonins , gavanencs , vigatans , taradellencs , gurbetans , masiencs , riuprimerencs , osonencs, moianesos, vilanovins, camarasins , agerencs , pallaresos , viladamatencs , vilabertranencs , besaluencs , medionencs, font-rubinencs , sabadellencs, corberencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians , bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Preguem també a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús " no tenen vi", faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li " no tenen Pau"
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España, fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ . Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament, ja serà un miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada