Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions Catalanes, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la meva visita a Roses, cercava l’edifici escolar anterior a la dictadura franquista al que Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) donava nom, i que ha tingut una història dramàtica, i en quina construcció intervenien almenys els arquitectes Pelayo Martínez Paricio (Figueres, 1898-1978), Rafael Sánchez Echevarria – del que no hem trobat dades del lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i Claudi Diaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985).
El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a Roses, ha estat possiblement objecte d’algun estudi monogràfic. Com acostuma a succeir però, no hi ha a la xarxa gaire informació.
A :http://www.rosespedia.cat/index.php/Escoles_de_Roses
Trobava ; el senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:
"El 1936 es va inaugurar l'escola que tenia el nom de Sacco i Vanzetti, que eren dos comunistes italians que van marxar. L'escola tenia una planta baixa i el primer pis no hi havien cursos, a les classes estaven asseguts nen i nena, tenien una llar de foc que encenia el mestre i també hi havia una tarima per poder veure millor els alumnes. Tant abans com ara gaudien de mitja hora de pati i jugaven a pilota. El dijous a la tarda feien festa. Cada dia feien sis hores de classe. No portaven uniforme i els professors no eren estrictes. Estudiaven: gramàtica, aritmètica, història d'Espanya i un llibre que es deia: “El Trobador Català”. Quan plovia no anaven al pati i no tenien jocs a l'aula. Escrivien amb tinta vermella, blava i amb llapis. Els dictats els feien amb llapis i després els passaven a tinta blava i el professor els corregia amb tinta vermella. Per entrar i sortir no hi havia música i començaven a les vuit i plegaven a les dotze, a la tarda començaven a les tres i acabaven a les cinc. No feien simulacres, el professor es deia Sr. Soler. L'escola s'acabava als catorze anys. De fet l'escola va estar oberta fins que va començar la guerra civil i no es va reobrir fins que aquesta va acabar, amb un nom diferent. Recorda quan va venir al port de Roses el vaixell de guerra “Canarias” i van haver de sortir de l'escola. "
Tal com explica el senyor Pere, l'escola es va inaugurar el setembre del 1936, i durant la guerra civil va estar tancada. Un cop acabada aquesta, es va reobrir. Al principi només tenia una planta, més endavant van fer la planta del mig, i pels anys 60 o 70 van construir la planta de dalt.
Al 1996 l'escola es va reobrir de nou després d'una reforma molt gran de tot l'interior.
A la pàgina de l’escola hi ha un vídeo força interessant :
https://sites.google.com/site/escolanarcismonturiol/la-nostra-escola
http://www.emporda.info/comarca/2011/06/04/lescola-narcis-monturiol-roses-celebra-75-anys/125648.html
Curiosament no en diuen res a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=roses&page=5
Tampoc – i això no em sobta tant – a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Roses
L’experiència – tenim recollides més 1100 escoles – em diu que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada