La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular i tres naus, amb l'absis no marcat en planta. La nau central , de més alçada que l'absis, està coberta amb volta de canó dividida per arcs torals, que descansen sobre una cornisa motllurada que suporten unes pilastres. Les naus laterals es defineixen amb arcs de mig punt, cobertes també amb volta de canó. L'absis s'obre a la nau a través d'un arc toral, precedit per una lluneta, que descansa sobre una cornisa motllurada que envolta l'absis i les pilastres. En aquesta part, la volta és de creueria, i queda sostinguda sobre la mateixa cornisa i petites pilastres que enllacen amb els nervis. Als costats hi ha dues petites finestres amb llunetes. La part inferior del mur està recoberta per plafons rectangulars que actuen com a sòcol. Als peus del temple hi ha el cor, que queda suportat per un arc rebaixat i acabat en una barana de fusta. A l'arrencada d'aquest arc, una inscripció ens recorda fins on va arribar la riuada el 23 d'octubre de 1907. La nau s'il•lumina a través de petites finestres que es situen entre els arcs torals de la nau central i d'una rosassa amb vitralls sobre el cor.
Fotografia de Marta Lloret.2009
Al centre del frontis hi ha una portalada de pedra, oberta en arc de mig punt, que queda custodiada per dues pilastres que sostenen una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha una fornícula emmarcada per un petit frontó. Sobre de la rosassa hi ha un rellotge. De l'extrem dret en sobresurt el campanar, de planta quadrangular i obertures en arc de mig punt. El parament dels murs és de carreus escairats de mitjanes dimensions.
En aquesta església va rebre el bateig Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) el 17 d'octubre de 1840.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
1 comentari:
A llarg i ample d'aquest país ens podem trobar amb un gran patrimoni d'esglésies, ermites, castells i altres edificis d'una gran importància a nivell arquitectònic com a històric.És una gaudida trobar-te en un poble oblidat de la mà de Déu una xicoteta ermita de tal bellesa que ens deixa amb la boca oberta. Una salutació
Publica un comentari a l'entrada