dilluns, 25 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE CAN NADAL A SANT FELIU DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Volia aprofitant el dia de Nadal, fer una cerca al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya, en la que introduïa aquest nom , Nadal.

El resultat eren un parell d’imatges d’una finca d’aquest nom, que havia estat situada a Cerdanyola, que el Josep Salvany Blanch, retratava encara l’any 1916, i que devia desaparèixer en el període de la II República.



Llegia que l’any 1853 Antonio Nadal i Pujolar (1810-1876), adquirí de Maria del Pilar Orozco Calvo Encalada d’Agulló i de Sans [*] un casalot (l’antic casal del Palau, sembla) que havia de convertir-se en el nucli aglutinant de Can Nadal.
[*] Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,
http://www.blasoneshispanos.com/Heraldica/HeraldicaGentilicia/Armoriales/EE/Encalada.htm

l’ any 1870, es construí la torre que retrataria el Josep Salvany Blanch el 1916 , de la que ens agradaria saber qui en fou l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’any 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona Sabadell, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1944, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre.

L’any 1932, el que restava del clos de Can Nadal, propietat de Zoa Nadal Vilardaga, (filla d’Antonio Nadal Pujolar ) i el seu fill Antonio Clavé y Nadal Flaquer y Vilardaga, Comte de Vilardaga, títol pontifici atorgat per Pío X (Treviso, Regne de Llombardia - Venècia (actual Itàlia); 2 de juny de 1835 +Roma , 20 de agosto de 1914) amb caràcter personal i no hereditari el 31 de març de 1905 y autoritzat per al seu ús a España pel Real Despacho de 7 de agosto d’aquell mateix any. La finca va passar a l’ajuntament per raó d’expropiació forçosa, per tal com era afectat pel projecte de reforma del Sector Occidental; part de la finca fou destinada a parc públic.

http://www.raco.cat/index.php/Materials/article/viewFile/200859/268381

http://arrelslocals.blogspot.com.es/2013/02/antoni-nadal-i-pujolar.html

Carlos Gardel – deixem-ho així - ens recordarà sempre que ;

El siglo veinte
Es un despliegue de maldad insolente
Ya no hay quien lo niegue
Vivimos revolcaos en un merengue
Y en el mismo lodo
Todos manoseaos

Hoy resulta que es lo mismo
Ser derecho que traidor
Ignorante, sabio, chorro
Generoso o estafador

¡Todo es igual, nada es mejor!
¡Lo mismo un burro que un gran profesor!
No hay aplazaos ni escalafón
Los inmorales nos han igualao

Si uno vive en la impostura
Y otro roba en su ambición
Da lo mismo que sea cura
Colchonero, rey de bastos
Caradura o polizón

https://www.youtube.com/watch?v=fsAGpw5uwDU

Tant cert com ;

Que el mundo fue y será una porquería
Ya lo sé, en el quinientos seis
Y en el dos mil también
Que siempre ha habido chorros
Maquiavelos y estafaos
Contentos y amargaos, varones y dublé

Aquest any 2017, vivim/patim a Catalunya el malson d’un ‘déjà vu’ que ni el mateix autor de la lletra de Cambalache es podia imaginar, oí?.

BON NADAL, només a les persones de bona voluntat.

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: