dimecres, 20 de desembre de 2017

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LLINARS DE L’AIGUADORA. CASTELLAR DEL RIU. BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i el dia de Santa Llúcia 13.12.2017, trobava que el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava l’any 1919 l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l'Aiguadora, al trerme de Castellar de la Ribera a la comarca del Berguedà, que qualifico jo de sobirà.


El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya no fa esment de l’advocació de Sant Iscle i Santa Victòria, sou pregats de fer-los-ho saber.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, la ‘ parella romànica’ la visitaven l’any 2012 :
http://relatsencatala.cat/relat/sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars-de-laiguadora-castellar-del-riu-bergueda-sobira/1039342

Patrimoni Gencat ens diu;
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3207

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l'Aiguadora és una església parroquial bastida a finals del segle XVII o principis del XVIII, a partir de models del barroc rural. Consta d'una sola nau amb capelles laterals, presbiteri quadrat i la façana oberta al mur de migdia, on s'hi varen encastar unes laudes sepulcrals d'època romànica. El campanar és una torre de secció quadrada amb finestres d'arc de mig punt. A ponent de l'església hi ha la masia que funciona com a rectoria adossada, amb una gran portalada d'arc de mig punt.

Blocs esculpits de la façana:

1- Bloc de 64 x 26 cm, el més petit dels quatre. És decorat amb una cinta estreta cargolada que crea una forma geomètrica sense cap simetria regular. És flanquejat per cercles amb formes florals inscrites.

2- Bloc de 62 x 53 cm, decorat amb una creu de pedra amb braços iguals flordelisats. Als extrems hi ha un motiu floral de sis pètals inscrit en un cercle. Els motius decoratius són fets amb força relleu.

3- Bloc de 60 x 38 cm que podria correspondre a una lauda sepulcral incorporada a la façana de l'església al segle XVII. Presenta un petit motiu floral de sis pètals inscrit dins un cercle. Entre aquests dos motius hi ha dos personatges molt esquemàtics.

4- Bloc de 74 x 37 cm ornat amb una sèrie de relleus que formen tres arquets, a l'intradós dels quals hi ha un cercle en baix relleu en el que s'inscriu una creu grega.

Aquests blocs esculpits s'encastaren al mur de migdia de l'església quan l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca al segle XVII.

El lloc de Llinars de l'Aiguadora és documentat des del segle IX car fou un dels punts claus de la repoblació del comte Guifré el Pelós a la vall de Lord. En aquest segle el bisbe Galderic de la seu d'Urgell hi organitzà la primera vida parroquial i el nucli reïxi durant l'alta edat mitjana.

Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.

Cap comentari: