dilluns, 4 de desembre de 2017

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

No podíem accedir fins a l’ermita de Santa Bàrbara el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, el Josep l’any 2014, assolia encara el cim del Tagamanent al Vallès Occidental, el temps però, ha limitat fortament la seva capacitat ambulatòria, i adhuc visual, i dissortadament no podrà accedir fins a l’ermita de Santa Bàrbara ni ‘veure-la’, ni des del turó del Castell de Sant Joan, des de que la retratava.


El consistori hauria d’establir un sistema àgil i senzill perquè TOTES les persones poguessin accedir a Santa Bàrbara qualsevol dia de l’any.

Llegia que l a construcció més antiga sembla ser, per la tipologia, l'ermita, a la qual s'hauria afegit la torre de vigilància costanera, que fou usada sobretot els segles XV-XVI. L'ermità de Santa Bàrbara tenia cura de les terres i boscos dels voltants i era escollit com a llogater pels jurats de la vila. A finals dels anys setanta del segle XX, Josep Mestres Rovira i Domènec Valls Colls van reclamar la reconstrucció del conjunt des de la revista local "Recull", activitat que es va dur a terme durant els anys 1980-82.

Patrimoni Gencat ens diu ; conjunt d'edificis situats sobre un turó de gran visibilitat costanera i format per una torre de vigilància, una ermita i una casa d'ermità. La torre és de planta circular i té dues plantes i tres finestres, una de les quals de tipologia gòtica. Fa uns cinc metres d'amplada per vuit d'alçada. La casa i l'ermita estan adossades a la torre. La casa té dues plantes, coberta de teula a dues aigües i portes i finestres rectangulars amb llinda de pedra monolítica. La part exterior està decorada amb un rellotge de sol.

Pel que fa a l'ermita, està dedicada a Santa Bàrbara. És un edifici de planta rectangular que té una coberta a dues aigües, absis semicircular i una façana amb arcada de mig punt adovellada, sense decoració al marge de l'òcul central i les obertures primes i allargades d'ambdós costats de la porta principal.

Els interiors són de volta de canó apuntada de dos trams delimitats per arcs faixons ogivals, rebaixats i mènsulats amb decoració escultòrica vegetal i humana. Els murs laterals tenen dos contraforts per cada costat i finestres petites i simètriques. La zona de l'absis conté una taula d'altar i dues fornícules interiors, una de les quals alberga la imatge de la santa.

La torre i l’ermita de Santa Bàrbara es troba en un turó proper al Castell de Sant Joan, a 148 metres d’altitud.


El Josep Salvany Blanch, la retratava des de lluny l’any 1916.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/blanes/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1


En la fotografia de l’any 1924 de Rossend Flaquer i Barrera, (1873-1947), s’adverteix que el campanar estava situat damunt la torre.


En la fotografia de l’arxiu de la Família Cuyàs en que no s’esmenta la data, que suposem però posterior , al ALZAMIENTO NACIONAL que durien a terme els sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i que provocaria un tràgic conflicte bèl·lic en el període 1936-39, amb la participació activa de l’Alemanya del III Reich, i de la Itàlia feixista, amb el consentiment tàcit de les mal dites democràcies europees - Europa en matèria de Drets Humans, no tenia, ni té, cap crèdit -; el campanar de la torre presenta gravíssims desperfectes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català; dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

Aixecava per intermediació de Santa Bàrbara, quina festivitat és el 4 de desembre, data en que a Brussel·les es dura a terme la vista per decidir l’extradició, i en el seu cas les condicions en que es duria a terme dels exiliats a Bèlgica , la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: