dijous, 28 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL CASTELL DE MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01-01.1951 ) ens aturàvem davant del mas el Castell de Muntanyola , a poc a poc, sempre presa ni pausa, anem completant el que anomeno : MEMÒRIA DELS LLOCS DE CULTE CATÒLIC DE MUNTANYOLA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html

El Mapa de Patrimoni explica que el mas va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola, ubicat orogràficament en una posició dominant.
Al costat – avui sense culte - s'hi erigí una capella advocada a Sant Pere, que apareix documentada des del segle XI, i que possiblement era en aquelles dates l’església del castell, i àdhuc del terme.

El topònim Muntanyola ‘ muntanya petita ‘ s’esmenta l’any 1023 en un empenyorament de diversos castells que signa Guilemus de Montagnola (dit també Guillem de Vacarisses i Guillem de Montcada, el tronc de la dinastia Montcada). El 22 octubre de 1013, en l'acta de consagració de Sant Feliu de Vacarisses, signa " Guilielmo, vicario de Montannola". Entre els anys 1.029 i 1033 Guillem de Muntanyola començà a adoptar el cognom de Montcada. En morí Guillem, es reparteix el domini del castell entre els seus tres fills, Ramon Guillem de Montcada, Bernat Guillem (ardiaca de Barcelona) i Reinard o Renard Guillem de la Roca. El primer dels germans mor vers el 1075, comportant discussions entre el fill Berenguer Ramon de Montcada i els seus tiets. El 1084, els dos oncles donaren al nebot la tercera part del castell, amb la condició que si moria sense fills, un cop morta l'esposa, aquesta part passaria als fills de Renard Guillem.

El 1089, l'ardiaca Bernat Guillem de Montcada va cedir als canonges i a l'església de Barcelona la seva tercera part del castell de Muntanyola, amb el pacte que ell la tindria en vida i un cop mort passaria al seu nebot el clergue Renard i mort aquest, seria lliurada a Barcelona. Entre 1101 i 1136 apareix Berenguer Ramon de Montcada amb la possessió d'un terç del castell, i les altres dues parts en poder de Ramon Renard i Guillem Renard. Al segon quart del segle XII, el castell passa a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany. L'any 1137 Ramon Renard fa donació de les dues terceres parts del castell a l'Estany i al seu prior Guillem. El 1166 Guillem Ramon de Montcada, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Una part de la família es continua cognominant Muntanyola; el 1177 Pere de Muntanyola signa l'acta de consagració de Sant Quirze i Santa Julita.

L’any 1191, els Montcada van recuperar el castell, ja que en aquest any consta que Guillem Montcada i Guillelma, i el seu fill Guillem tornaren a fer-ne penyora al mateix monestir. El 14 de juny de 1190 Guillem Ramon de Montcada ven definitivament tots els drets i dominis que posseïa sobre el castell i terme de Muntanyola al monestir de l'Estany. Pel què fa a la castlania, apareix la família Castell o Castelló, documentada al 1260 en els capítols matrimonials entre Berenguer de Castell i Elissendis d'Oló. Al 1288 l'infeudat de la castlania és Galceran de Rosanes, fill de Bernat de Rosanes i Elissendis, que fa una permuta i la batllia de la castlania passa a Guillem de Vilardell, ciutadà de Barcelona. Al segle XIV Jaume II ven la jurisdicció de Muntanyola a l'abat Berenguer de Riudeperes i a l'Estany, de nou. I al 1324 consta com a batlle del castell Jaume de Postius. Aquest mateix any fou dirimida per arbitratge entre l'Estany i Guillem de Castell i el seu fill Oliver una qüestió sobre els drets del castell on es deia que des de temps immemorials la família Castell exercia en feu del monestir unes atribucions que no els eren reconegudes. Un dels drets al·legats era el de nomenar el batlle, pel que resulta que els Castell tenien subinfeudada la castlania, en aquell moment a Alamanda de Muntanyola. I al 1346 hi ha Guillem Castell com a castlà, mentre que al 1353 és Blanca Castell casada amb Felip de Dosrius la que ven la castlania un altre cop al monestir de l'Estany.

El terratrèmol del 24 de maig del 1448 destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere.

Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, detallant que ha de refer el castell i la vida del paratge. El castell passarà a ser un mas, com consta en el fogatge de 1553.

En el capbreu de 1645, s'esmenta el mas Castell.



El mas, segurament ampliat i reformat el segle XVIII, esdevindrà un dels més importants de la zona fins ben entrat el segle XX.


La pagesia se sent, i està abandonada a la seva dissort per part d’una administració estulta, que gestiona la ‘res publica’ amb els criteris de benefici ‘immediat’ del sistema capitalista. Els resultats en forma d’incendis, sequeres, riuades,.., els viu i pateix alhora que la pagesia – en primer lloc - , la ciutadania que viu de forma més precària i humil, de moment - això s’acabarà per a tothom – les classes benestants, i els que anomeno ‘ rics del cagar’, poso d’exemple a Donald John Trump (Queens, Nova York, 14 de juny de 1946), perquè l’ombra de l’article 155 és allargada, malgasten els recursos de TOTS com si no s’haguessin de morir mai.

Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: