dijous, 15 de febrer del 2018

IN MEMORIAM DE LA GRANJA MONSERRATINA DELS COMDALS DE VERGÓS. CERVERA. LA SEGARRA. CATALUNYA

Aprofito la fredorada d’aquest febrer de l’any 2018, per ‘viatjar’ al passat gràcies al fons Estudi de la Masia Catalana, de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ho feia en aquesta ocasió amb la masia Dels Comdals de Vergós de Cervera de la que trobava un excel·lent treball de la Montserrat Rumbau Serra, historiadora, que té un secció a la web “Tribus de la Segarra", on col•labora amb els seus escrits.
http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/10/9_Els_Comdals_Un_palau_gotic_a_la_vora_de_lOndara.html

Avui l’edifici acull festes i celebracions : http://www.casamentscalblay.com/els-comdals-una-masia-con-mucha-historia/

La finca i la casa es troba a la dreta del riu Ondara, entre Sant Pere dels Arquells i Cervera, prop de Vergós, a tocar de l’antiga N-II, una zona ara molt tranquil·la, ja que hi ha poc trànsit. Per la finca hi passa l’antic camí reial de Madrid a Barcelona.

Poca gent coneix aquest palau gòtic, no es veu des d’enlloc, perquè queda tancat i amagat per un mur que fa de tanca i per antigues granges. El palau és elegant i auster, i té una preciosa porta dovellada. Dins, encara s’hi conserva un gran escut de pedra del monestir de Montserrat. Malauradament, no queda documentació dels segles en què va pertànyer a aquell monestir: a la guerra del Francès -1808-1814- va ser cremat pels francesos, biblioteca inclosa.

Quan els de Montserrat van comprar la finca a finals del segle XV, els Comdals era un antic molí. Al segle XII, el 1130, Ponç II de Cervera va cedir part dels terrenys del molí a Ramon Berenguer III.

En passar molí i terres a mans del monestir a finals del segle XV, la finca va esdevenir el graner de Montserrat, ja que produïa una quantitat molt important de cereals. El palau el van construir com a residència de l’abat, que devia venir a passar-hi algunes temporades. L’explotació agrària era administrada per un monjo “majordom”, hi treballaven mossos habitualment, i se’n llogaven d’altres en temps del segar i quan feia falta.

L’Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava la casa l’any 1933, en les imatges podem veure que amb excepció d’una bassa que aleshores estava davant de la casa, sembla que el temps s’hagués deturat, oi?.





Em sorprenia una imatge de Sant Antoni de Pàdua, em pregunto si és aquesta l’advocació de la capella de la casa.

Hi ha MOLTA feina a fer a la Segarra: 


Si algú es posa a fer-la ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com 

https://do.diba.cat/data/ds/patrimoni_cultural/detall/40645?embed=true

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que Sant Antoni dels Comdals     i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.