divendres, 14 de setembre del 2018

EL MAS OLIVER I LA CAPELLA DESAFECTA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS. VEINAT DE SANTA MARGARIDA. VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a Patrimoni Gencat que la construcció actual està formada per diversos cossos d'ampliació de diferents èpoques. L'edificació principal és de dues plantes i golfes, vessant a façana i cornisa catalana, amb una torre a la banda esquerra de planta rectangular, tres pisos i coberta a dues vessants amb caiguda lateral. Adossada a aquesta torre trobem un cos de dependències dels segles XVIII i XIX que originalment eren les quadres. A la part posterior hi ha un gran cos d'ampliació de planta rectangular, dues plantes i coberta amb vessants a laterals.


La façana té un portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual hi ha una gran barbacana de rajol molt ben conservada. A banda i banda, hi ha unes finestres d'estil gòtic geminades i trevolades sense la columneta de divisió. Les impostes estan decorades amb motius florals i un escut central. Les obertures de la torre són de pedra amb llinda monolítica igual que la finestra de la dreta avui convertida en balcó. La façana lateral conserva obertures amb impostes. A la part de les golfes hi ha quatre òculs el·líptics.

A l'interior a l'entrada trobem una sala amb voltes sostingudes per arcs, l'antic pou i les escales de pedra que menen a la planta noble. Hi ha també una inscripció a una llinda amb el nom "PAU SALVANYA". A l'esquerra hi ha una porta d'accés a l'antiga casa dels masovers i a les quadres que avui han estat rehabilitades com a vivenda, conservant els elements constructius originals com les voltes de rajol. Les noves obertures s'han fet seguint l'estil de les originals emmarcades amb pedra.

Al davant hi ha una gran era circular amb paviment de toves i un muret perimetral de rajols, molt ben conservada, i un gran porxo amb dos arcs de mig punt de rajol i coberta a dues vessants a laterals refeta amb bigues de formigó. Les parets laterals i la posterior són de fang i han perdut l'arrebossat de calç. Té dos cossos laterals a banda i banda fets posteriorment.

Al costat dret de l'edifici principal s'aixeca la capella dels Dolors del segle XVII.


És una capella exempta que pertany al Mas Oliver. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i va ser bastida l'any 1609.

L'edifici és de planta rectangular d'una sola nau, sense capçalera diferenciada i coberta a dues vessants a laterals de teula àrab. La façana presenta un portal quadrangular amb gran llinda monolítica que té un escut en relleu i un text inscrit en llatí. A sobre hi ha un ull de bou de pedra amb la data de 1609 i l'òcul quatrilobulat. A la dreta de la porta hi ha una obertura rectangular emmarcada amb pedra i protegida per una reixa. Coronant la façana trobem un campanar d'espadanya de pedra d'un sol ull amb campana.

A l'interior la nau està coberta amb una volta de canó de dos trams, amb una cornisa a l'alçada de l'arrencada de la volta. Al mur del costat dret hi ha una obertura d'arc de mig punt. A l'esquerra hi ha la porta que comunica amb una petita sagristia també coberta amb volta. El parament dels murs i la volta està enguixats, el paviment no és l'original i la part de l'altar es troba a un nivell una mica més alt. Hi ha una taula d'altar de marbre amb reconditori sostinguda per una columna cilíndrica de pedra. Al costat de la porta hi ha una petita pica d'aigua beneïda de pedra treballada encastada al mur.


Fotografia de I.Forts/M.Pibernat

El parament exterior és de maçoneria vista i s'aprecia la utilització de la pedra volcànica provinent del volcà de la Crosa, situat al sector nord del mateix terme.

En el món actual, sembla que els espais dedicats a activitats espirituals no es puguin mantenir, alhora, curiosament la normativa de la construcció obliga a fer pàrquings on aixoplugar als ‘nous déus’ de la modernitat, els cotxes.

1 comentari:

Enric Sànchez-Cid ha dit...

De per si el Mas té el seu caràcter imponent. Però la descripció que d'ell en fas és molt correcte, precisa, detallada que ens mostra, un cop més, el teu encert en fer-nos arribar aquesta part del Patrimoni català, per molts desconegut i, per altres, oblidat. Gràcies Antonio.