Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Havia estat durant moltes generacions, propietat de la família Ponsich, els quals tenien la casa pairal a Sarrià. La troben anomenada per primera vegada al fogatge de 1637.
Quan l'últim dels Ponsic, José María de de Ponsich y de Sarriera (1892 – 1982) va morir sense descendència directa, va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià, els quals van construir la residència geriàtrica.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/08/19/pagina-28/32942880/pdf.html?search=jose%20maria%20ponsich
Don José María de de Ponsich y de Sarriera , Abogado; Caballero de –la Orden de Malta; de la Orden TercIaria de San Francisco y fundador (de la «Unión (de Amigos de los Enfermos —, entregó su alma al Señor el dia 13 de marzo de 1982 «El Patronato Ponsich pro Enfermos y Ancianos, y sus miembros don Francisco de Riba, don Antonio de Moragas y don Javier Arañó, ruegan su asistencia a la misa que se celebrara, para su eterno descanso, en la parroquia de San Vicente de Sarriá, a las 20 horas 15, y su posterior entierro en el cementerio de San Gervasio.
En alguna ocasió em parlaven de de la ‘comtessa de Ponsic’ , com en altres ocasions el títol al que es feia referencia ‘comtessa’ no tenia relació amb la finca; María del Pilar Ponsich y Sarriera, VII marquesa de Moyá de la Torre ( 1868 + 1952) , era neta de Joaquín de Sarriera y Larrard (1834-1909), VIII conde de Solterra.
En els anys 1999-2000 els frares caputxins van signar un conveni amb l'Ajuntament, de manera que avui, els terrenys son propietat municipal i amb ús previst d'equipaments esportius.
Actualment, les fotografies son del dissabte 1 de febrer de 20202, el seu estat es molt precari.
En relació amb l’inventari fet l’any 1999 complementari al PGOU de 2000, n’han quedat excloses les masies que s’han integrat a l’espai urbà, i que són les que segueixen:
1. Can Barra.
2. Can Feliu.
3. Can Duran (El Mas).
4. Can Ponsich.
5. Can Llobet.
6. Can Pallàs.
http://poum.santquirzevalles.cat/wp-content/uploads/2019/03/i_POUM_SQdV_INI_Masies_Sign.pdf
http://www.favsq.org/historia/masies.html
http://territori.scot.cat/cat/notices/pla_urbanIstic_de_l_aiguamoll_de_can_ponsic_sant_quirze_del_vallEs_2006_1050.php
http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=374&consulta=MSUxK2NhbiBjb3J0YWRhJTIrLTEl&codi=13142
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-can-ponsich-sant.html
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2680/rec/3
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5407/rec/5
En matèria de destrucció del patrimoni històric , dissortadament el REINO DE ESPAÑA excel·leix en la seva pràctica.
Que ho fa que això NOMÉS succeeix en activitats negatives?.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
El món està en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
1 comentari:
Estic llegint el teu post i m'assemblat molt ben parit, fins que he arribat al final, aquesta masia és de l'ajuntament de Sant Quirze i qui la té abandonada i feta malbé és l'ajuntament, no l'arregla perque no tenen diners, les que han arreglat fins ara, Can Barra i Can Feliu ha estat perque han tingut diners d'europa que els ha financiat, estimat senyor, en aquest cas l'estat espanyol no té res que fer. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada