dimarts, 25 de febrer de 2020

HIPOGEU DE JOAN DURALL SURIS. CEMENTIRI DE LLORET DE MAR. LA SELVA. GIRONA.

Els sorprenia al Pere Albert Carreño i al Juan Navazo Montero l’altíssima qualitat de l’obra escultòrica i arquitectònica que hom pot veure al del passeig central del cementiri de Lloret de Mar.

Recollia imatges de bona part d’aquest patrimoni.

L'Hipogeu Durall i Surís és un sepulcre del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest hipogeu està situat al marge dret i està construït amb pedra de Montjuïc i marbre de Carrara.


Pel que fa a la iconografia, l'hipogeu fa una simbiosi entre una creu i un àngel, l’autor fou l’escultor Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939)


Es tracta d'un àngel amb túnica i cabells llargs i les mans plegades a l'altura esquerra del pit.

Al conjunt domina la línia corba i l'equilibri entre les parts.

Va ser la primera obra de l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946) al nou cementiri.


A la base hi ha un relleu de pedra amb la llegenda: fa (Família) DE JOAN DURALL i SURÍS

Poseu Lloret de Mar, la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Com deia Ermessenda de Valrà “demà mai no arriba” , i avui amb l’evidencia del canvi climàtic propiciat per l’estultícia monumental de l’espècie “ homus sapiens sapiens’ , l’afirmació esdevé quasi tràgica, malgrat el que puguin dur algunes ‘ments pertorbades

Cap comentari: