Demanava pels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista, al forn que hi ha davant de l’església, i no me’n sabien donar raó, sortosament mentre fèiem via per retratar el magnífic casal de la Clapera - expropiada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, pel comitè dels Hostalets de Bas per tal de convertir-la en l'escola del poble. Al cap de poc temps, però, se'n va canviar la funció per passar a convertirse en un camp de presoners- coincidia amb una persona d’edat que passejava, i em deia que l’edifici de l’escola de nens l’havien ensulsiat, i que el que havia acollit l’escola de nenes estava en força mal estat, i em facilitava la seva localització.
El retratava i coincidia amb el meu informador en que certament l’edifici presenta un greu estat d’incúria.
Catalunya havia estat capdavantera en matèria d’educació, l’església catòlica va jugar un paper decisiu en un primer moment, d’aquí que es designi com ‘escolà’ – el que va a l’escola -, al que ajudava al sacerdot en el cerimònies religioses, tampoc però, la societat va deixar d’impulsar l’educació, i era molt comú, que en qualsevol petit nucli, hi hagués una escola per a nens i una per a nenes, fins que la República va imposar l’escola unificada.
Em dol personalment, que s’esborri la memòria col·lectiva en aquest i en altres aspectes de la singular història de Catalunya. Malgrat la semblança física, no tenim gaires trets comuns amb els que militen en els Partits de l’Eix del Mal, que defensen que l’estultícia de les classes treballadores s’ha de defensar.
Ajudeu-nos en la nostra tasca de recuperar la memòria col·lectiva, esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada