ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC D’ASSIS I DEL SANT CRIST DEL VOLCÀ MONTSACOPA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

El Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, pujàvem fins al Montsacopa pel camí del Calvari, un cop al cim, retratàvem l’Església de Sant Francesc d'Assis i del Sant Crist.

Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923 ) escrivia a la seva Guia itinerari Volum VI: Comarca d'Olot, valls superiors del Fluviá. (1910); pàg. 37-38: "En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’apoderar-se d'Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verge del Carme.
Al abandonar la població enderrocaren el castell.

Aleshores fou quan se construí a l'actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç.

El Sant Crist que s'hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents …"

En la fotografia del Jordi Contijoch Boada, es pot veure una Creu darrera de la imatge del Sant.

En la fotografia del Pere Albert Carreño, excel·lent malgrat haver-la aconseguit a traves d’un cristall polsós, és veu únicament la imatge del Sant d’Assis.

Patrimoni Gencat ens parla però, de la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, aixecada gràcies a les donacions de l'apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la guerra de la Independència, es reedifica l’església (any 1817), ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta reedificació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És una església d'una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l'exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre. Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria. I en l'actualitat un bar- restaurant el Fortí, que trobàvem tancat el dia 3.02.2020 quan visitàvem el turó del Volcà Montsacopa.

Feta la feina, ens apropàvem fins a la torre d’època carlina (any 1833) que està en el costat oposat del cim.

Baixàvem per les irregulars escales excavades al turó i consolidades amb troncs que es podrien qualificar – per continuar amb les descripcions religioses – com les escales del infern.

Poseu Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No hi deixeu per més endavant, amb el ‘paisanatge’ que remena les cireres públics és força possible que la fi del món, almenys per a la nostra espècie, no estigui gaire lluny