divendres, 3 de novembre del 2023

ESGLÉSIA DE CÓLL , ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDÉU. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

El Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) retratava l’any 1920 l’església parroquial de Cóll, advocada a l’Assumpció de la Marededéu .



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6243/rec/64

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa quan al topònim Cóll, amb accent diacrític per tal de diferenciar aquest nom del de Coll sense accent,  que no és derivat del llatí collum (mateix significat actual del comú coll'), sinó de coleus (testicle), que també dona goll. Podria procedir de la forma d'algunes roques immediates al poble

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/15092?locale-attribute=en


L’arquitecte Guillermo  Sáez Aragones a finals de la dècada dels anys setanta del segle XX , va realitzar obres de consolidació de l’edifici per encàrrec de la Dirección General de Bellas Artes

http://catalogos.mecd.es/opac/doc?q=*%3A*&start=45&rows=1&sort=visits%20asc&fq=mssearch_people&fv=S%C3%A1ez+Aragon%C3%A9s%2C+Guillermo+%2F+Arquitecto&fo=and


La Catalunya romànica ens diu que l’església de  Cóll, advocada a l’Assumpció de la Marededéu , mal dita Santa Maria – imagino que sota l’amenaça  d’algun dany  irreparable - és un edifici que consta d’una única nau, capçada, vers llevant, per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.




La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, parcialment enguixada. La volta és reforçada amb dos arcs torals, el de ponent recolzat en unes pilastres semicilíndriques, coronades amb capitells esculpits esquemàticament. L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera.


Aquesta planimetria tan simple es complica per l’afegitó d’una petita capella, coberta amb volta de canó, oberta al mur nord, i per l’adossament d’un campanar de torre al mur sud, el qual, a l’interior, s’obre a manera de capella i s’enfronta amb la que es desclou al cantó nord. La capella del campanar és coberta amb una volta d’ogiva enlluïda.

 

Immediatament després, vers ponent, els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades de mig punt, que acullen dos altars moderns. El darrer element que altera la simplicitat dels paraments interns és la intromissió d’un cor, situat a la part de ponent de la nau, amb el tram de ponent cobert amb volta i allargat amb un afegit d’embigat, amb una interessant barana de traceria gòtica. L’accés al cor s’efectua per una escala de cargol encastada a l’angle sud-est de la nau.

 

L’església és il·luminada a través de dos ulls de bou, situats un al mur de ponent i l’altre (d’obertura quadrifoliada) al mur de llevant, a frec de la teulada de l’absis. Així mateix, hi ha dues finestres, obertes una al mur sud i l’altra al centre de l’absis. La primera és capçada per dos arcs de mig punt en gradació, l’interior dels quals és monolític; la segona, en canvi, és acabada en un sol arc de mig punt que delimita una llosa semicircular, disposada a manera de timpà, on hi ha esculpits dos filets que dibuixen dos arquets concèntrics.

 

La porta d’accés al temple s’obre a la façana oest i és feta amb un arc de mig punt, ressaltat per dues arquivoltes suportades per sengles columnes.

 

El campanar, constituït per una torre de planta quadrada, es dreça al cantó sud, prop de la capçalera, cavalcant parcialment sobre la nau. Es tracta d’una torre de factura gòtica composta de dos pisos, el primer dels quals és perforat per finestrals apuntats, mentre que el segon, on s’allotgen les campanes, presenta unes obertures poc o molt retocades.

 

L’edifici mostra un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra força voluminosos, ben carejats i polits, que segueixen unes ordenades filades horitzontals, travades les unes amb les altres amb trencajunts. La superposició de les filades es concreta en uns paraments llisos, que només admeten com a element decoratiu un fris d’arquets cecs, sostinguts per mènsules, que ressegueix les parts altes de l’edifici, tret del mur de llevant, on la decoració es trasllada a l’absis. El fris d’arquets cecs fa de suport d’una cornisa que només és absent al mur de ponent, on els arquets s’adapten al pinyó de la façana i són delimitats per uns ressalts angulars que també emmarquen la decoració lateral.

 

Cal afegir que, llevat de tres, les mènsules que es fan subsidiàries dels arquets cecs són llises, sense cap element esculpit. De les tres que són esculturades, una es troba situada a l’absis i les altres dues al mur sud, just on aquesta part de mur acull el campanar. No es pot precisar el tema de la de l’absis, a causa del seu mal estat; les altres dues, però, exhibeixen clarament un capet humà i un cap de bòvid.

 

L’edifici és una obra unitària, bastida dins la influència de l’obra de Santa Maria d’Alaó i que s’hauria de datar dins el segon quart del segle XII per coherència amb la data de consagració d’Alaó. Aquesta hipòtesi té un difícil encaix amb la data de la placa de pissarra de l’any 1110 trobada a l’altar, llevat que la placa no faci referència al moment del començament de les obres.

 

Cal destacar la presència del cor, que com el de Santa Maria de Lluçà sembla coetani de l’obra, especialment per la presència de l’escala de cargol embeguda en l’angle sud-oest de la nau, que modifica la lesena angular de la decoració de la façana, que perd la seva coherència en aquest punt.


El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet però,  la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura .


La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.


 L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.


També s’arribaven fins a la Ribagorça  els que participaven en l’Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/ribagor%C3%A7a


Que la Marededéu, i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins ,  jueus ,  hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia