Fa anys que maldem per confegir un inventari d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera / Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim MOLT decebuts.
A Catalunya no ens calen enemics – i dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics” ja està quasi garantit que no aixecarem cap.
Trobava a:
"Sant Joan de Palamós no disposava de locals propis amb espai
específic per al servei d’escola. Les escoles compartien edifici amb la Casa de
la Vila, en uns locals llogats.
El Reial Decret Llei de 10 de juliol
de 1928 ofereix als ajuntaments l’oportunitat de construir uns nous edificis
amb l’ajut de l’Estat. El de Sant Joan s’acull a aquests beneficis i malgrat
que la situació econòmica del municipi és força precària, el 1933 s’acorda
sol·licitar a l’Estat la construcció de l’edifici amb destinació a escoles unitàries.
L’Ajuntament aportaria el solar, d’una superfície de 914,5 m2, el projecte de
l’edifici fet per l’arquitecte (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 4. Juliol 1903
+ Barcelona, 19 Octubre 1994) , i el 30 % del cost de les obres. (.......)
L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,
el conflicte armat que els historiadors feixistes batejarien com “La
Guerra Civil” i les dificultats econòmiques del municipi ajornaren qualsevol
inversió important.
Amb la postguerra i l’agregació de Sant Joan a la vila de Palamós amb el consegüent desallotjament del local de la Casa de la Vila per a ús d’Ajuntament el problema s’allargà fins els anys seixanta. Palamós tenia a Sant Joan unes escoles obsoletes, massificades i amb unes condicions de seguretat i higiene deplorables. Finalment, el 1971 Sant Joan inaugura un nous grup escolar a un solar municipal al carrer Riera on antigament s’havia pensat construir-hi l’escorxador, lluny de l’emplaçament dels anys trenta." (Miratges, 2003)
El projecte no realitzat de l'arquitecte Josep Riera Reguer (Sant Julià de
Vilatorta, Osona, 4. Juliol 1903 + Barcelona, 19 Octubre 1994) , signat l'any 1932, apareix ressenyat en el
Llibre Registre de Visat.
L'any 1964 Josep Maria Claret Rubira elabora dues propostes (juliol i novembre), una de
les quals correspon a l'edifici inaugurat el curs 1971-1972.
El mateix arquitecte porta a terme una primera ampliació del conjunt l'any
1977.
.jpg)
El conjunt va ser ampliat (projecte de 1987 i execució de 1989) pels
arquitectes Josep Maria Falcó i Manel Falcó.
La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta. Doncs que es fotin, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada