Llegia que del castell d’Oliana tan sols han subsistit alguns murs i l’església de Sant Andreu, únic edifici que queda en peu de la primitiva construcció , i que exercia alhora funcions de capella castellera i de parròquia.
És un edifici d'una sola nau trapezoïdal amb els murs convergents vers l'absis semicircular, lleugerament ultrapassat. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada per dos arcs faixons recolzats en pilastres formant tres trams i la de l'absis és de quart d'esfera. A l'exterior, destaca l'absis, bastant alt i esvelt a causa del desnivell del terreny, amb arquets cecs de tipus llombard separats per lesenes i una finestra de doble esqueixada. Les arcuacions llombardes es presenten en sèries de dues, llevat de la central, on l’arc és únic.
Al mur de migdia trobem una altra finestra de doble esqueixada, entre l'absis i el campanar. Les dues portes d'accés, d’arc de mig punt, es troben al mur de tramuntana, on també hi ha dos contraforts atalussats. Al costat de migdia, s'aixeca el campanar de torre de planta quadrada. A la part superior d'aquesta hi ha dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau amb una finestra a cada costat en cadascun dels trams, l'últim dels quals aixecat en la restauració dels anys vuitanta, dirigida per l’arquitecte Guillem Sáez. Abans d’aquesta restauració, al primer pis s’observaven quatre finestres, una a cada paret, que van ser repetides al pis superior, deixant el campanar escapçat a partir d’aquest nivell reconstruït. A partir d'aquesta alçada la torre-campanar resta escapçada.
L’aparell dels murs és de carreus de mides petites i desiguals, disposats
intentant formar filades. Les pedres del campanar semblen ser més grans que les
de la nau. Tant al campanar com a l’absis, s’hi poden veure els forats de
bastida. Les arcuacions absidals, com les portes, són realitzades amb pedra
tosca.
.jfif)
.jfif)
Fotografies Jordi Contijoch Boada
L’havia retratat l’any 1983, l’Antonio Mora Navarro:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html
.jfif)
No trobava cap referència a Nuestra Señora de Castelbruedo, i em sorprenia l’afirmació;
Oliana está en Cataluña, y es un municipio muy pequeño de unos cientos de
habitantes en el valle del Sergre justo debajo del embalse de Oliana. Sin
embargo, ya no hay una iglesia católica allí, y la única iglesia cercana es la
iglesia de Sant Climent cerca de Coll de Nargo, que parece estar a unas 6
millas de distancia.
https://fatimazoporlapaz.org/28-marzo-nuestra-senora-de-castelbruedo-cataluna-espana/
Sospito que és una acció de
desinformació, una més, de les que es practiquen pels monolingües genocides. Agrairé
però qualsevol dada al respecte a l’email castellardiari@gmail.com
Us recomano la lectura de L’Escola Pia d’Oliana, la segona escola municipal de Catalunya (1690-1844), de Joan Florensa Parés ( Granollers (Barcelona) 29-9-1930,) i Aniol Noguera Clofent
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , els d'EUA, els d'Iran,..... , continuen en llibertat
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada