CASA JOSEP MELCIOR BADOSA. LLEIDA

 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/lleida/tots/casa-josep-melcior-banyeres

L'edifici es va construir entre els anys 1909 i 1910. Està situat en una cantonada privilegiada davant de la plaça de Sant Francesc (número 2), a la confluència amb l'avinguda de Blondel i el carrer Major de Lleida

El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) Arquitecte municipal de Lleida des de 1906, raó per la qual, la signatura els plànols la feia l’arquitecte Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre de 1936)  . Aquesta pràctica que podríem qualificar de corrupta, era, és i ens temem que serà practicada fins al dia del judici final. Recordem que LA CORRUPCIÓ és la senyal d’identitat d’aquest dissortat reialme.

Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre de 1936) l'any 1907 dirigí la col·locació d'una tanca per protegir el Pi de les Tres Branques. Això el redimia dels seus pecats passats, presents i futurs, i li assegurava l'entrada al cel dels catalans.  

L'edifici consta de planta baixa i entresòl (que actuen com a sòcol), tres pisos homogenis d'imitació de carreus i un àtic diferenciat. L'element més destacat de la seva façana és una magnífica doble tribuna volada i els motius florals esculpits a la part superior

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern