https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1751
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-castell-de.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31203
Llegia que a l'altar de l'església es
venerava una talla romànica de la Marededéu de Malacara ,
cremada en es dies foscos que
seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República .
Actualment es venera una altra talla romànica,
cedida l'any 1939 per les monges trinitàries de Madrid.
L'any 1939, per tal de substituir la imatge perduda, la família propietària
del castell (els Triter-Regàs) va descobrir que al convent de les Trinitàries
Descalces del carrer Lope de Vega de Madrid hi havia una talla d'estil romànic
tardà (segle XIV) que s'assemblava moltíssim a la Verge original.
Després de diverses gestions, les monges trinitàries i el Leopoldo Eijo Garay (Vigo, Pontevedra, 11 de
abril de 1878 - Madrid, 31 de agosto de 1963) bisbe de Madrid-Alcalà van cedir aquesta imatge
perquè fos traslladada a la capella de Malacara, amb la condició que estigués
exposada al culte públic.
Des d'aleshores, aquesta imatge provinent de les trinitàries és la que
presideix l'altar i la que es venera cada 15 d'agost en la festa del lloc.
L'església de Malacara, advocada a la Marededéu homònima, va pertànyer al bisbat de la Seu d'Urgell,
posteriorment passà al bisbat de Solsona
Que la Marededéu elevi la pregària dels segarrencs i catalans a l'Altíssim, Senyor allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla "
L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978), en la seva obra https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029. Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat pèrdues econòmiques i personals evitables.
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada