Llegia que l'any 1909 el Sr. Pau Parés i Renyé (1873-1913) aconseguí l'adquisició d'un edifici en runes al carrer de l'Hospital, antic convent de les Religioses del Cor de Maria -les monges catalanes- del qual en resta tant sols la petita capella, amb el culte actual
als Sants. Metges , Sant Cosme i Sant Damià.
Amb molt d'entusiasme el Sr. Parés, degudament assessorat, va iniciar la construcció d'un nou cinema.
Així a la Plaça del Carme, a la tardor de l'any 1913 es va inaugurar el Cine Modern. El seu local, sens dubte, era el millor de tota la província. D'aquesta manera hi hagué molt d'encert amb d'imposició del seu nom. Malauradament el seu propietari, el Sr. Parés, no pogué contemplar la materialització del seu somni, ja que va morir d'una pleuresia al balneari de Cardó. Tanmateix deixà a Lloret una de les millors sales, ja que eren unes primícies del progrés del cinema. A més a més, la nova sala era molt polivalent ja que en ella també es podien dur a terme representacions teatrals i fins i tot "varietés".
La vídua del Sr. Parés, amb l'ajuda del Sr. Joanet Surís, continuà uns anys aquest negoci del cinema. Tot fa pensà però , no prosperà. Únicament tenia èxit durant la Quaresma i per llarga que fos aquesta temporada litúrgica, sempre quedava curta en el recompte final de beneficis. Decidí, doncs, traspassar el cinema al Sr. Francisco Coll, conegut popularment com "Panxito Barber".
El Cine Modern tot i les temptatives d'adquisició per part de la gent de Malgrat, finalment anirà a parar a mans del Sr. Corcoll, el qual passarà a controlar tot el monopoli del cel·luloide de Lloret de Mar.
Posteriorment el Sr. Corcoll, apretat per la competència i per les exigències del seu públic, va decidir arrendar la sala del Cine Modern al Sr. Domingo Cusell. Apareix doncs, un nou empresari amb projectes envejables de grans millores, fins al punt que tot Lloret en sortí plenament beneficiat.
El 22 d'Agost de 1920 la sala va acollir la celebració del Jocs Florals, els segons i els últims Jocs Florals de Lloret de Mar.
L'artista Joan Llaverias Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) decorà la sala del Cine Modern amb un gust exquisit. Antic domassos, garlandes, cortinatges, parterres, etc.
A l'any 1932, el Sr. Germinal Ros Martí ( Lloret de Mar, 18 de gener de 1908 + Lloret de Mar, 9 d'octubre de 2006 ) feu en aquesta sala el seu primer míting sobre l'Autonomia de Catalunya.
https://www.lloret.cat/pandora/pdf.raw?query=id:0000023239&page=13&lang=es&view=global
https://memoriavalencianista.cat/biografies/ros-marti-germinal
Després de l'època de gran bonança, vingué el declivi. El Sr. Cusell perdé els seus clients i deixà d'oferir bones pel·lícules. S'introdueix un nou propietari, el Sr. Giralt de Blanes. El negoci d'aquest no fructificà i acabà traspassant el Cine Modern al Sr. Carcereny.
El Cine Modern mereix ser esmentat com a l'altre gran exemple d'arquitectura modernista local,
El projecte, de 1912, està signat per l'arquitecte Salvador Puiggròs Figueras ( Barcelona ? + 3 de setembre de 1934 ) , i és un dels primers casos de Lloret de les noves tipologies característiques del nou segle que havia començat.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/09/11/pagina-3/33161379/pdf.html?search=Salvador%20Puiggr%C3%B2s%20Figueras
A finals dels segle passat, el Cinema Modern va experimentar una profunda remodelació de les seves instal·lacions amb l'objectiu final de convertir i adaptar el cinema en l'actual centre comercial oci-recreatiu d'avui dia.
Finalment el Cine Modern quedà convertit en un centre comercial. Ha sigut respectada però, la façana del seu edifici.
Patrimoni Gencat en diu ; l'edifici de l’Antic Cinema Modern ha estat completament remodelat i transformat. En el seu emplaçament original s'ha construït un centre comercial, amb finalitats oci-recreatives.
Es tracta d'un centre comercial que consta de tres plantes, entre mitgeres, i coberta plana.
L'únic vestigi o restes vivents que permeten imaginar-se, vagament, com era el Cine Modern és la façana que està estructurada, clarament, en tres cossos. Al centre tenim el cos principal el qual es troba profusament ornamentat amb decoració de tall vegetal i floral. Sobresurt especialment el gran medalló circular concèntric que corona aquesta franja central, la qual està rematada amb un gran camafeu ornat amb unes carnoses i voluptuoses garlandes.
Dos pinacles flanquegen, a banda i banda respectivament, aquest cos central. La decoració vegetal i floral torna a fer gran acte de presència especialment en el coronament d'ambdós pinacles.
Els tres cossos es troben acoblats per mitjà de dos volums intermitjos en els quals es pot llegir ja no CINE MODERNO, com deia anteriorment, sinó CENTRE MODERN, en relació als nous usos a que s'ha destinat l'establiment, i que disten molt de les finalitats originals que es van atribuir a l'edifici.
Una façana en part molt desvirtuada arran del gran entemat de vidres i ferros que arrenquen directament de la façana de tall modernista i que es prolonguen fins el coronament de l'edifici, el qual està mancat de qualsevol tipus de cornisa o ornament.
Comparant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.801 del 1982 o la del llibre d'en Jordi Padilla (p. 233), amb actuals ràpidament s'extreuen dues conclusions: per una banda, la façana a part de mers canvis superficials, com ara el canvi de CINE MODERN pel de CENTRE MODERN, o l'obertura d'una porta al centre de la façana, ha restat pràcticament intacta. Tanmateix on s'han experimentat i on s'acumulen els canvis més dràstics ha set en la reconversió de l'antic cinema en el centre comercial actual, que és el que podem contemplar avui en dia. Així s'han suprimit les tanques de ferro forjat dels laterals que es poden apreciar en la fotografia del llibre d'en Jordi Padilla; s'ha alterat completament el volum original de l'edifici augmentant-lo així desmesuradament; la magnífica façana es troba totalment descontextualitzada en el seu nou emplaçament etc.
El resultat final d'aquesta obra és una conjugació matussera que provoca mal als ulls de l'espectador.
El castellà té una expressió escatològica –
que us estalvio – que sembla pensada per aquesta ocasió.
Malgrat això, poseu Lloret de Mar, la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
No ho deixeu per més endavant, el canvi climàtic –
que a dia d’avui només neguen els estults- pot fer MOLT real la frase ‘ el demà no existeix’.
