divendres, 13 de maig del 2022

CASA DE VEINS DE LA RONDA DE QUERALT, 13-15 . BERGA. EL BERGUEDÀ.

 

El Valentí Pons Toujouse publica un extens i documentadíssim treball en el que podreu trobar edificis,  autors i ubicacions,  de bona part del que ens resta del modernisme a Catalunya:


https://www.arquitecturamodernista.cat/

 

Ens convida alhora a col·laborar per aconseguir la màxima informació.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/berga/tots/cal-de-martin-casa-cobert-joan-rosal-badia-josep-gasso


De l’edifici de la Ronda de Queralt, 13-15, de Berga, obra de  1913 de l’arquitecte  Ignasi Maria Colomer Oms (Igualada, 1878 - 1967) , conegut com Cal de Martín (Casa-Cobert Joan Rosal Badia - Josep Gassó), propietat de la família Martín que a mitjans del segle XVII va comprar la Baronia de Balsareny, títol que en data  30 de gener de 1654, Felip IV oficialitza a favor  d’Antonio de Martin.




En la  desamortització de 1835 , els Martín van poder conservar la propietat del castell i de les seves terres en acreditar que no eren béns feudals sinó que en tenien el domini directe des dels temps dels Peguera. Aquell mateix any, en un esclat de violència de l'oposició contra el domini senyorial, el poble de Balsareny va calar foc al castell.


El llinatge dels Martín va tenir la baronia durant set generacions, fins a arribar al segle XIX  amb Concepció de Martín, casada amb Lluís Carles d'Alòs, marquès d'Alòs, els descendents dels quals posseeixen el títol de barons de Balsareny, rehabilitat l’any  1916 per Alfons XIII



Patrimoni Gencat en diu ;  Habitatge estructurat en planta baixa i tres pisos superiors amb façanes a la ronda de Queralt i al passeig de les Estaselles.


La casa correspon a una construcció de principis del segle  XX, paral·lel a l'obra del casino veí.


Combina la pedra a la part baixa, el maó vermell de les finestres i l'arrebossat de les diferents parts.


Destaca una estructura turriforme d'un pis a un dels costats amb merlets.


La part més interessant de la façana és la distribució de les obertures i la seva modulació així com la tribuna envidriada.


Aquesta façana contrasta molt amb la del darrera, on es veuen perfectament la distribució dels pisos, amb balcons a cada pis.


Esperem la vostra col·laboració als emails castellardiari@gmail.com  , vitpons@gmail.com per completar el magnífic treball que iniciava el Valentí Pons Toujouse.


dijous, 12 de maig del 2022

RUNES DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. LA CLUELLA. LA NOGUERA.

 


El Jordi Vila Juncá  retratava les restes d’un edifici religiós a la Cluella.








Llegia a l’Enciclopèdia catalana,   antiga quadra del municipi de Tiurana (Noguera), a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.


Identifico – a l’espera de rebre’n confirmació del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín )   el runam de l’església , com les restes de Santa Maria de la Cluella.



En confirmaven que les restes  son  efectivament de l’església de la Marededéu de la  Cluella,      que no ha estat afectada però,  pel pantà de Rialb,  ja que està en  una cota superior i les restes encara es poden contemplar sense problemes.


 Lamentable estat en què es troba l'església després de l'espoli del parament exterior dels murs i del campanar i l'absis de la nova església construïda a Solsona.




http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0070157&COL=7

 

Depenia de la  Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria , de la Torre de Rialb.

Com succeïa en altres indrets,  se’n feia un “ rescat parcial “:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/santa-maria-de-la-cluella-lexiliada-de.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-cluella-tiurana


L’advocació de Santa Maria ,  és una  expressió pròpia de la llengua castellana, en català parlem SEMPRE de la Marededéu, solia correspondre a l’Assumpció de la Marededéu.


De tot plegat, en tenim  confirmació  des del Centre de Documentació de CulturaPopular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ),  gràcies a que l’arxiver, el Josep Sansalvador Castellet, documentava el tresor monumental que acabaria sota les aigües del Pantà de Tiurana.  

dimecres, 11 de maig del 2022

EL MODERNISME A TORTOSA. ADROGUERIA “ VDA. E HIJO DE FRANCISCO CANIVELL SALA “.

 

La Cinta Llatje ,publica una fotografia de  de l'immoble  de número 4 del carrer de l’Àngel de Tortosa, a la comarca del l’Ebre jussà.·




No hi ha dades de la casa, si però, del Comerç situat a la planta baixa, que funciona com a drogueria des de l’any 1880, data en que l fundava  Francesc Canivell Sala (?, 1849 – Tortosa, 1900)que  va ser un comerciant i polític liberal. Va ser alcalde de Tortosa i regidor entre 1893 i 1895.

 

Va traslladar-se a Tortosa on amb el temps, s’establí pel seu compte i bastí un dels comerços més coneguts situat al carrer de l'Àngel -1881-. Es casà amb Cinta Curto Barjau († 1920), amb qui tingué cinc fills: Francesc, Josep M., Ramon, Manuel i Lluís.


 En morir el negoci passà a denominar-se Viuda de Francisco Canivell Sala, encara que qui s’hi posà al front fou el primogènit, Francesc Canivell Curto. Qui també participaria activament a la vida social i política de Tortosa, fins a la seva detenció i posterior  assassinat , al desembre de 1936 a la carretera de Tortosa a València.

https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Francesc_Canivell_Curto


Quan a la botiga, Patrimoni Gencat ens diu que destaca l'ornamentació modernista de la façana, centrada en plafons de fusta que emmarquen les finestres i en els quals, protegits per vidres, hi ha cartells també modernistes, amb lletres estilitzades i decoració floral, que anuncien els tipus de productes que es troben a la venda. Predominen les línies ondulades, igual que en la fusteria de les finestres. A la resta de la façana els revestiments són de carreus de pedra.


En l'angle del Carreró de la Sang hi ha un oval decoratiu amb emmarcament de rocalla d'inspiració barroca.

 

A l'interior, el magatzem conserva prestatges de fusta i la distribució original.


El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME explica que l’autor de l’obra va ser el decorador local Vicent Benet Vernete, el qual en les ressenyes de l’època molts cops apareix com a escultor i altres com a fuster.



https://vptmod.blogspot.com/2012/04/tortosa-adrogueria-canivell.html


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tortosa/tots/adrogueria-vda-e-hijo-de-francisco-canivell


El van ajudar els pintors Alemany, Serret i Forés i els vidres emplomats es van adquirir a la Casa Rull de Barcelona.


Si el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA, no ens porta a la més absoluta de les misèries – en tenim força números - , poseu Tortosa a la vostra agenda.



ESCOLES I AJUNTAMENT DE VILABLAREIX / CEIP MADRENC. EL GIRONÈS

 

El Valentí Pons Toujouse publica un extens i documentadíssim treball en el que podreu trobar edificis,  autors i ubicacions,  de bona part del que ens resta del modernisme a Catalunya:

https://www.arquitecturamodernista.cat/

Ens convida alhora a col·laborar per aconseguir la màxima informació.


De les ESCOLES I AJUNTAMENT / CEIP MADRENC, al carrer  Perelló, 142, llegia;  edifici de planta baixa i pis destinat a escola pública i ajuntament.


L'edifici ha patit importants reformes i ampliacions a causa de l'ús continuat de l'equipament. La més remarcable és l'enderroc de la planta pis sobre el cos esquerra, buscant recuperar la idea original de Masó, i l'aixecament d'un cos superior més endarrerit.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilablareix/tots/ajuntament


Projecte de l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) de desembre 1911. Construcció: gener - juny 1912.




Reforma i ampliació a càrrec dels arquitectes Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter i Santiago Vives i Sanfeliu, durant els anys 1985-1995


Esperem la vostra col·laboració als emails castellardiari@gmail.com  , vitpons@gmail.com per completar el magnífic treball que iniciava el Valentí Pons Toujouse.

 

dimarts, 10 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA ANTONI JOSEP TORRELLA MAURI QUE S’AIXECAVA EN ELS ANYS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, I QUE ENDERROCARIA LA DICTADURA FRANQUISTA. TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

El Valentí Pons Toujouse publica un extens i documentadíssim treball en el que podreu trobar edificis,  autors i ubicacions,  de bona part del que ens resta del modernisme a Catalunya:

https://www.arquitecturamodernista.cat/

Ens convida alhora a col·laborar per aconseguir la màxima informació.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/terrassa/tots/grup-escolar-torrella


L’ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ ( Terrassa, 14 d’agost del 1843 + Terrassa, 24 de novembre de l’any 1910)




Cedia terrenys per que s’edifiqués  El Grup Escolar , que duria el seu cognom , Torrella,  que estava situat a la  Rambla d'Ègara - Antoni Torrella – Gutemberg, fins a l’any 1968, em que s’ensulsiava essent alcalde  el Miquel Onandia i Nunell (Terrassa, 1904 - Terrassa, 1974)

https://pintorviver.blogspot.com/2017/04/terrassa-historia-critica-del.html

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-antoni-josep-torrella.html

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/22066/escola-torrella-joia-modernista-desapareguda

https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-grup-escolar-torrella-terrassa-valles-occidental/1056973

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-grup-escolar-torrella.html

L’autor de l’edifici escolar va ser l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917),




https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/13/josep-maria-coll-i-bacardi/


Esperem la vostra col·laboració als emails castellardiari@gmail.com  , vitpons@gmail.com per completar el magnífic treball que iniciava el Valentí Pons Toujouse.

dilluns, 9 de maig del 2022

IN MEMORIAM . MASIA CAL GAVATX . SANT CELONI. EL VALLÈS ORIENTAL

El Valenti Pons Toujouse, publicava un extens i documentadíssim treball de recerca en l’àmbit del Patrimoni històric : https://www.arquitecturamodernista.cat/


Trobava joies com les desaparegudes   Escoles Nacionals , obra dels anys 1922-1923, de l’arquitecte  Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973) que com arquitecte municipal, construiria també l’edifici de l’Ajuntament ,  el de l’Escorxador, i se li atribueix l’autoria de la MASIA CAL GAVATX - SANT CELONI, de la que trobava :




https://sites.google.com/site/masiasantceloni/


Masia en ruïnes, amb façana protegida de gran bellesa. Situada a 2,2 km del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l'entrada del Parc Natural del Montseny, a 50 km de Barcelona, ben comunicat per l'autopista AP-7.


Ens agradaria, tenir noticia  de quan i com es va ensulsiar aquest edifici,  a l’email castellardiari@gmail.com


Altrament el Valenti Pons Toujouse, us agrairà la tramesa d’imatges i dades per completar la seva obra a  l’email vitpons@gmail.com

 


diumenge, 8 de maig del 2022

CASES PERE PAHISSA MASSANA. SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 Llegia que en data 14 de novembre de 1909 el Sr. Pere Pahissa i Massana, veí de Sant Cugat del Vallès,  al que trobava citat com ,...,  de cal Quitèria,un mestre d’obres de 47 anys que havia estat dirigent del Sindicat de Paletesentre 1910 i 1918, encapçalant algunes vagues al sector,  sol·licità llicència per construir una casa en el solar de la seva propietat en el carrer de Pahissa, segons projecte del mestre d'obres Antoni de Facerias Marimon (Barcelona - 29.12.1846 + Vilassar de Mar (Barcelona) - 30.11.1918 )


 La llicència fou concedida per la Comissió Municipal permanent en data 5 de desembre de 1909.




Habitatge unifamiliar entre mitgeres en la construcció del qual destaca l'arc parabòlic que emmarca l'entrada.


A la dreta de la façana, al primer pis, hi ha una galeria amb balustrada.


L'any 1909, el mestre d'obres Antoni Faceries projectà dues cases de rengle per a Pere Pahissa. No hi ha una correspondència exacta entre el projecte d'obres i el resultat final ja que en la casa de cantonada (aquesta) es va fer l'arc parabòlic si bé simplificant les columnes per les pilastres que hi ha en l'edifici.


A la casa de la dreta, enderrocada l'any 1999, no s'hi va fer arc, substituint-lo per un dintell. Existeixen fotografies d’aquella casa?, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com


 És un bon exemple del modernisme popular, que intentà conciliar la tendència imperant amb uns recursos financers molt limitats.

https://geo.santcugat.cat/FitxesCataleg/C-14.pdf


L’Antoni de Facerias Marimon (Barcelona - 29.12.1846 + Vilassar de Mar (Barcelona) - 30.11.1918 ) va ser l’autor d’una extensíssima obra:

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/antoni-de-facerias-marimon


Ens agradaria rebre a l’email castellardiari@gmail.com una  fotografia, o imatge de l’ Antoni de Facerias Marimon (Barcelona - 29.12.1846 + Vilassar de Mar (Barcelona) - 30.11.1918 )