Llegia a l’Enciclopèdia catalana, antiga quadra del municipi de Tiurana (Noguera), a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.
Identifico – a l’espera de rebre’n confirmació del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín ) el runam de l’església , com les restes de Santa Maria de la Cluella.
En confirmaven que les restes son efectivament de l’església de la Marededéu de la Cluella, que no ha estat afectada però, pel pantà de Rialb, ja que està en una cota superior i les restes encara es poden contemplar sense problemes.
Lamentable estat en què es troba l'església després de l'espoli del parament exterior dels murs i del campanar i l'absis de la nova església construïda a Solsona.
http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0070157&COL=7
Depenia de la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria , de la Torre de Rialb.
Com succeïa en altres indrets, se’n feia un “ rescat parcial “:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/santa-maria-de-la-cluella-lexiliada-de.html
L’advocació de Santa Maria , és una expressió pròpia de la llengua castellana, en català parlem SEMPRE de la Marededéu, solia correspondre a l’Assumpció de la Marededéu.
De tot plegat, en tenim confirmació des del Centre de Documentació de CulturaPopular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), gràcies a que l’arxiver, el Josep Sansalvador Castellet, documentava el tresor monumental que acabaria sota les aigües del Pantà de Tiurana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada