IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME. CATALUNYA

Trobava una imatge on s’identifica com l’escola pública, l’edifici conegut com Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, vegeu dades de la fitxa del Catàleg de patrimoni:
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa43.pdf

El Museu-Arxiu Municipal de Calella, en l’ Exposició Jeroni Martorell. Arquitectures a Calella 1913-1951, explica que Jeroni Martorell i Terrats, va ser l’arquitecte municipal de Calella des dels anys 20 del segle passat i fins l’any 1951, en una mostra del treball pràctic de l’arquitecte a Calella, amb l’obra pública projectada, modificada i executada des de la segona dècada del segle XX fins a la seva mort :

http://www.calella.cat/actualitat/noticies/exposicio-jeroni-martorell.-arquitectures-a-calella-1913-1951

I fa referencia al Parc Dalmau, el mercat municipal, les escoles públiques o el passeig Manuel Puigvert,…,

De la Biblioteca i/o de l’escola no es fa esment el Fondo Jeroni Martorell. Catálogo / http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt
En el que trobem els següents edificis escolars :

Argentona: Escoles Bernat de Riudemeia

Carme: Escoles Unitàries, Abastament d'aigua potable

Castellfollit del Boix: Casa Consistorial, Escoles Unitàries i Casa de Mestres

Cornudella de Montsant: Escoles Mixtes de Siurana

Capellades: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com
L'autor de l'escola Marqués de la Pobla fou l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras (1879-38)
http://relatsencatala.cat/relat/tresors-de-lanoia-lescola-marques-de-la-pobla-capellades/1056220

Lluerca: Escoles Unitàries i Casa per a Mestres/ http://relatsencatala.cat/relat/ajuntament-sant-jaume-de-lierca-la-garrotxa-sobirana-girona/1056661 és aquest edifici ?

Manresa: Oratori de Santa Magdalena, Construccions Escolars i Casa Consistorial No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Mataró: Escoles Unitàries i Casa Museu (carrer Enric Granados, núm.17) No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Olesa de Montserrat: Mercat, Grup Escolar i Quiosc de begudes

Palou [Granollers]: Grup Escolar i Casa per a Mestres

El Pla de Cabra [el Pla de Santa Maria]: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Ribes de Freser: Grup Escolar

Sabadell: Escola Industrial d'Arts i Oficis

Sant Esteve Sesrovires: Grup Escolar, casa per a Mestres i reforma de l'Ajuntament

Sant Joan de les Abadesses: Grup Escolar

Sindicat de Santes Creus, Urbanització del Pla dels Noguers i Escoles Públiques No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Súria: Grup Escolar i Casa de la Vila,

Vilassar de Dalt: Grup Escolar, Casa per a Mestres

Del Jeroni Martorell i Terrats ( Barcelona, 1876 – Barcelona , 1951), sabem que era fill d'una família d'arrel calellenca, amb casa pairal situada a l'antic carrer de Mar (avui Bartrina)

M’agradarà aclarir si com sembla l’edifici de l’Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, va ser inicialment concebut com escola pública, i per quina raó es va canviar el seu ús, al cens de 1930 constaven 7.886, la xifra fa pensar que hi havia una població en edat escolar que rondava les 2600 places, quantitat que estimem no podien absorbir les escoles religioses de la Companyia de Maria de Calella i dels escolapis, això ens porta a la pregunta, on estaven les escoles publiques de Calella?.

Ens adrecem especialment al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

CAN GALCERAN - CAN GIOL VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/can-galceran-can-giol-va-acollir-les.html

LES ESCOLES PÚBLIQUES COMPARTIEN EDIFICI AMB L’AJUNTAMENT VELL DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/les-escoles-publiques-compartien.html

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PIA A CALELLA. DESTRUIR PER CRÉIXER. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-lescola-pia-calella.html

Esperem dades de l’autor de l’edifici de la Companyia de Maria, ara dels Escolapis.

IN MEMORIAM DE SANT JAUME DEL ROMEU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Gurb conserva encara un vast patrimoni històric i/o artístic que intentàvem visitar/retratar, per documentar tots els edificis religiosos de la confessió catòlica del terme.

Les indicacions per anar a la capella de Sant Jaume del Romeu, al terme de Gurb, comarca d’Osona, ens diuen que s’hi accedeix fent un recorregut de 3600 metres per pista asfaltada des de la carretera N-152a, punt quilomètric 68'400. La referència ‘ punt quilomètric’ quan la major part de la via discorre per un nucli urbà no és gaire útil, quasi a l’alçada de l’ Esperança hi ha el punt quilomètric 69; l’absència de rètols indicadors tampoc ajuda, i el desconeixement/desinterès d’una bona part de la ciutadania pel que fa als edificis religiosos, ens feia seguir el nostre ‘instint ‘ que ens portava fins a la inaccessible masia del Romeu; la capella de Sant Jaume està situada uns metres a l'oest de la masia, als peus de la vessant sud del turó de la Creu de Gurb, des de l’exterior n’obtenia una vista parcial .

Ens agradaria rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa i la capella van rebre el sobrenom del Romeu, ja que hi havia el costum d'enviar un romeu, o emissari del terme, a Sant Jaume de Galícia en motiu de grans adversitats com pestes o grans sequeres. Això succeïa en una època en que de forma admirativa corria aquesta brama “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “. En el món d’avui en que des de les administracions NO ES RECOLZA l’activitat agrícola, no sabria dir-vos si de tot allò, encara en queda alguna cosa.

La tradició ‘recuperada’ es fa avui des de la capella de sant Roc, que es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. A 950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

https://www.gurb.cat/index.php?tipus=5&id=2329

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/devocions-populars/la-tradicio-recuperada-del-pelegri-de-gurb/

El Mapa de Patrimoni ens diu que de Sant Jaume del Romeu és una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i a la façana principal es troba arrebossat. L'absis es troba orientat al nord-oest, és carrat i lleugerament arrodonit als dos extrems, amb la peculiaritat que la teulada no segueix el lleuger arrodoniment i acaba en angle recte formant als extrems ràfecs de gran volada. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra motllurada i llinda monolítica d'arc rebaixat. A la llinda hi ha la data de 1779 inscrita amb una creu decorada a mode de custòdia intercalada. Els batents del portal són metàl·lics i decorats amb motius religiosos, en un hi ha l'anagrama JHS i una creu i en l'altre el símbol del cor de Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb cinc monòlits de pedra motllurada. Aquesta façana es troba arrebossada respectant l'emmarcament de les dues obertures i les cantonades, i amb un senzill esgrafiat que consisteix en cinc marcs distribuïts al voltant de l'òcul. Les façanes sud-oest i nord-oest, on es troba l'absis, no contenen cap obertura i la façana nord-est té adossada la masia del Romeu i un petit cos amb teulada d'una vessant i una finestra circular emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a l'església.

Havia documentat les escoles de Sant Cristòfol de Vespella i Sant Julià Sassorba, i desespero ja de tenir confirmació des de l’Ajuntament de Gurb, que ambdues comparteixen el model que dissenyava l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) per la Mancomunitat de Catalunya, i que es materialitzava en primer lloc a l’escola pública de la Masó , al Camp sobirà de Tarragona.

Idèntic desconeixement constatava per l’escola de Gurb, situada a 10 metres de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2'650, i per l’escola de Granollers de la PlanA que s'aixecava l'any 1927, i era clausurada definitivament l'any 1979.

Per la intercessió de Sant Jaume, injustament abduït per l'extrema dreta,  i àdhuc  esdevingut patró del narcotràfic ,  feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!

EL PATRIMONI ‘INDOCUMENTAT’ DE CATALUNYA, AIGUAFREDA I SANT FELIU DE CODINES COM EXEMPLE. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA.

Començàvem el coneixercatalunya quan el ‘senyor’ Blogger oferia urbi et orbe l’ús gratuït de la seva tecnologia. Des de que tinc memòria però, m’ha interessat saber la història de totes les coses que he anat veient /trobant, ja siguin edificis, castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, ..., ja arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans ..., tot, tot, diria que sortosament m’ha cridat l’atenció.

No hi ha dades accessibles de tot, sovint en alguna biblioteca sojorna una excel·lent monografia, en la que s’explica fil per randa la història de castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans,...; la frase ‘tot està a internet ‘ és més falsa que la pretesa vocació ‘democràtica’ d’una bona part dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Tant a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Trobareu una bona part de que hem anat fent al llarg el temps, i en l’àmbit específic dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, on encara intuïm que n’hi ha més de 2000 per documentar vegeu : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Avui, com el primer dia, necessitem l’ajuda de tothom, des de la ciutadania conscienciada – escassa dissortadament – fins a les associacions, arxius, fundacions,.., que tenen com a finalitat vetllar per protegir i/o divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Així com el moviment es demostra caminant, us deixo un parell d’exemples del que voldríem documentar :

Casa. Aiguafreda.

Casa. Sant Feliu de Codines

Ens agradaria saber – per poder explicar-vos-ho – qui va ser el promotor d’aquests edificis, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., i les mateixes dades de l’autor, ja sigui mestre d’obres, arquitecte, enginyer,..., sempre caiem en el parany de que FORA, tot o fan millor , us avanço que al REINO DE ESPAÑA, les coses encara estan pitjor, i en bona part d’Europa, desprès dels conflictes de 1914-1918, i 1939-1945, la majoria de països ens tenen com exemple.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

Antonio Mora Vergés

CAPELLA DE SANTA CREU DE LA CODINA. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

No trobava l’accés a La capella de la Santa Creu de la Codina que es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal.

Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció "Capella de la Santa Creu Any 1852" amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció "Reconstruïda en la festa del 1er centenari". En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici.

Com Sant Miquel el Soler és de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, i a priori té un accés senzill. Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada i camí rural de la carretera BV-4602, punt quilomètric 1'750.

Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

L’AFEGIT DE L’AREGALL ON ESTÀ SITUADA LA CAPELLA DE SANT TOMAS ÉS DEL SEGLE XX. AIGUAFREDA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Hi ha un exercici d’extrema dificultat quan vols fer recerca històrica, i és el de mirar alhora les coses tal com son, i intuir com eren. I sobretot, sobretot, comparar i valorar les fonts que en donen informació.

En relació a la capella de Sant Tomàs de l’Aregall, ponderant TOTA la informació acabava atorgant més credibilitat a la Carola Duran Tort, que a les fonts escrites, m’explicaré :

El Mapa de Patrimoni d’Aiguafreda ens diu ; Sant Tomàs de l'Aragall és una capella construïda al segle XVIII dins el recinte que tanca el mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Està clar que fa referència a l’edifici que retratava en la meva visita.

Patrimoni Gencat al seu torn ens diu que la primera notícia documentada que es té del mas Aragall és del segle XVII, amb tot i que probablement ja existia anteriorment. La casa actual es construeix a principis del segle XVII, com ens informen les inscripcions de les llindes i queda palès en la tipologia de la casa. Actualment està molt reconstruït (1962), respectant la tipologia. NO fa esment de la capella.

La Carola Duran Tort, publicava un dibuix datat l’any 1946 fet per una tieta seva, i em deixava aquest comentari; al dibuix no apareix la muralla amb espitlleres que sí apareix a la fotografia. Jo continuo creient que la capella és una creació moderna ja que en les visites pastorals dels segles XVI al XIX només apareixen l’església matriu de Sant Martí (Aiguafreda de Dalt) i les dependents de Sant Salvador (Avencó), Sant Miquel de Canyelles (Avencó), La Immaculada Concepció (Avui església parroquial) i Santa Madrona (Perafita)en el terme de Seva.

Item més, quan era una simple masia. Comprada per Tomàs Pou, en una visita on el propietari ens la va ensenyar , recordo que va dir que havia fet construir l'oratori, a dins de l'edifici no com a edifici independent.

La conclusió sembla obvia, la capella té l'advocació de Sant Tomàs, en honor del propietari.

Rebia un email de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic en el que Dani Font Montanyà (Torelló, 1968), em deia;

Benvolgut Sr Mora,

En la documentació que guardem al bisbat, aquesta capella no apareix.

En tenim constància gràcies a l'Inventari d'Esglésies de l'Arxiu Gavin.

Nosaltres la tenim inventariada com a capella particular, desafectada, amb l'advocació de Sant Tomàs.

Quedo a la vostra disposició.

Conec al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i la seva visita a l’Aregall és sens dubte posterior a l’adquisició de la finca per part de Tomàs Pou.

El dibuix de 1946, val per a mi més que mil paraules. L’actual edifici que aixopluga la capella de Sant Tomàs de l’Aregall, situat prop de la llenyera, és un afegit modern.

Si algú té més dades ens encantarà contrastar-les i refer si cal la conclusió anterior. Ens mou únicament la necessitat de saber.

Gràcies per endavant.

Antonio Mora Vergés

CAPELLA DE SANT MIQUEL DEL SOLER. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

No trobava l’accés a Sant Miquel del Soler de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, malgrat que a priori queda clar, oi?. Emplaçament: A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100. No trobava cap rètol

El Mapa de Patrimoni ens diu ; la capella de Sant Miquel del Soler es troba integrada en un volum adossat a la masia del Soler, uns metres a l'oest de la carretera C-17

La capella es troba a l'interior d'un volum adossat a l'est de la masia del Soler, de manera que sobre l'església el volum adossat forma una terrassa i en la façana est, les dues petites obertures circulars que corresponen a l'església, queden integrades en finestres de majors dimensions que segueixen la distribució del volum. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, en alguns punts escrostonat. La façana principal, orientada al sud, és la única on la capella no es troba integrada en el volum adossat de la masia i conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb obra, dues petites obertures al nivell superior i un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.

Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

EL MAS PLADELASALA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

El sol declinava quan aturava el meu vehicle al mas Pladelasala , situat en un pla lleugerament elevat prop del riu Gurri, en la part interior d'un meandre pronunciat del riu i al sud-oest del castell de Vilagelans i l’església de Santa Fe.

El Mapa de Patrimoni explica que és una masia de grans dimensions formada per dos volum adossats de planta baixa, primer pis i golfes, quedant el volum original a l'est del conjunt, i diverses estructures al voltant. Els dos volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums, en el cas del volum original amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1677 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb decoració d'arc conopial a la llinda i el balcó amb una base de pedra que en la seva cara inferior té la data de 1667 i l'anagrama IHS amb una creu en relleu, tot i que es troba molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. De la meitat esquerra de la façana sobresurt perpendicularment el volum adossat. En la façana orientada al sud i a nivell de planta baixa hi ha un porxo format per tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada, al fons del qual hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una data del segle XVIII molt erosionada inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat amb pilars de pedra bisellada amb motllures a mode de capitell. A les golfes hi ha una eixida amb pilars de pedra bisellada. En la façana oest d'aquest volum hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i la data de 1767 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS i una creu intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén al sud. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada i tres finestres petites, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i sis finestres: quatre emmarcades amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i la restant amb pedra treballada i decoració de motllures que recorren brancals i llinda i es creuen als extrems. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana est té un volum adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis i ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, dos accessos a la terrassa i una finestra. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un volum adossat a la part esquerre coronat amb teulada de doble vessant i la part central dominada per l'església adossada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al nord-oest de la masia, en un pla en un nivell lleugerament superior hi ha una pallissa envoltada per estructures d'us agropecuari. A l'oest, delimitant un camp de conreu, es conserven parts del mur perimetral d'una horta.

La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri.

És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció "AD LAUDEM B.V. MARIAE". Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia.

No teníem ocasió de veure’n el seu interior , i no en trobàvem enlloc imatges, en demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el propietari ens explicava que el retaule aconseguia sobreviure a la mal dita ‘ guerra del francès ‘, per desaparèixer entre flames, en els primers dies de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Ens confirmava també la tradició d’acollir a la casa un estudiant de teologia del bisbat de Vic, que s’ocupava de l’educació de la quitxalla del mas.

Ens emplaçàvem per una nova visita en la que amb més temps, tinguéssim ocasió de visitar la capella, i xerrar a cor que vols sobre la història apassionant de la casa.

No trobava tampoc – si existeixen – els Goigs de la capella; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés