divendres, 18 d’agost del 2023

RUÏNES DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FRUCTUÓS D'ARAMUNT. CONCA DE DALT. PALLARS JUSSÀ.CATALUNYA


La Gemma Capdevila Ribes publicava unes magnifiques fotografies d’aquesta església, d'una sola nau amb absis semicircular, volta de canó amb arcs faixons i coberta a dues vessants, que evidencia la passada importància, d’aquest racó de món.



L'absis està cobert amb sis nervis faixons que clouen en una clau circular. Al mur de ponent hi ha el portal format per un arc de mig punt amb dovelles amples amb impostes i extradós ressaltats. La façana té una espadanya de dos ulls, que fou tapiada per construir-ne una altra al damunt, escapçada.




La volta interior està parcialment derruïda, perdent-se els guixos, d'època barroca, que cobreixen l'absis.

De l'estil romànic resten uns capitells amb dibuixos geomètrics.

L'estiu de l'any 2023 - que per qüestions mèdiques se'm feia  molt llarg - l'Ester Gonzalez Vidal,  repetia el camí que havia fet La Gemma Capdevila Ribes


Que Sant Fructuós  que ens ha precedit en el retorn a la casa del Pare, elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesosasturiansaranesos,  bascos,    bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, escocesos, irlandesos,   ucraïnesos ,  ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

dijous, 17 d’agost del 2023

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL GRAU, MAL DITA , SANTA MARIA.. FONOLLOSA. BAGES

Superàvem – amb no poques dificultats - el tram de camí de terra, que comença a la carretera que comunica Rajadell amb Fonollosa, i que ens menarà fins al mas Grau, i la seva esglesier romànica, dedicada a  LA Marededéu, mal dita Santa Maria. 

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431.

 En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.  

El lloc i l’església apareixen citats el 1039. El Joan Escoda Prats - que ens deixava aquesta any 2023 , i al que enyorem tothora - , qualificava com ‘Sala’; la magnifica casa d’aspecte senyorial, situada en un indret planer ocupat per conreus i boscams, estès a la banda meridional del terme de Fonollosa [ abans de Fals ] , prop del territori de Rajadell i no gens lluny de l’eix transversal. Quan al topònim, Coromines el fa derivar del llatí gradus, amb el sentit ‘ pas, graó, esglaó ‘ L’església tingué categoria de parròquia , que com a conseqüència de la despoblació, va perdre en benefici de Sant Vicenç de Fals, de la que serà sufragània amb categoria de capella rural.

Es tracta d’una construcció formada per dos cossos d’edifici d’èpoques immediates, però força separades cronològicament. En efecte, la nau correspon a una obra romànica edificada avançat el segle XII, o potser, fins i tot, al principi del segle XIII, mentre que l’atri, abans capçalera, és una construcció pre-romànica aprofitada de l’església anterior.



El santuari pre-romànic, que actualment és utilitzat com a atri, presenta una planta gairebé quadrada i és cobert amb una volta de falsa ferradura, bastant alta, feta amb lloses disposades a plec de llibre, sota les quals encara són ben patents les empremtes de l’encanyissat teixit de la mulassa. El mur de llevant sobresurt un bon tros dels dos restants i marca el doble vessant de la teulada.



Fotografia. Celso Javier García Toribio


L’església – a la que no podíem accedir - , comptava amb una talla romànica de la Mare de Déu - actualment al museu d’Història de la Seu, catalogada amb el número 66 .


 El mal estat de conservació d’aquesta talla dificulta la visió exacta del tipus d’indumentària amb què s’abillava. Es tracta d’una Mare de Déu en majestat , amb el Nen en posició sedent. Aquest apareix assegut al braç dret en actitud d’oferir-li una petita bola que la Mare aguanta amb la seva mà dreta. La Mare porta túnica i mantell obert fins al nivell de la cintura; des d’aquí es creua fins al costat esquerre tot formant al seu front una mena de bordó. Aquest país nostre fa plorar, si voleu veure imatges de l’interior d’aquesta església les trobareu a :

ERMITAGE OF SANTA MARÍA DEL GRAU - Spain http://www.manbos.com/en/vergalsitio.asp?galeria=Ermitage%20of%20%20Santa%20Mar%C3%ADa%20del%20Grau&cod=1

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-la-mare-de-deu-del-grau-fonollosa.html

Les petites – i no tant petites - malvestats amb que habitualment ens obsequia el regne d’Espanya, son poca cosa, vistes les que nosaltres mateixos ens infligim.

Que la Marededéu del Grau ,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins, hawaianesos ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.


CAN BRAU. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ.

 

Llegia de Can Brau, a Sant Pere de Vilamajor, de la que en publicava una fotografia el  Crisant Palau,  que havia  fet  l’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), l’any 1902, per a l'Estudi de la Masia Catalana , un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).


El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any per l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República l’any 1936, que obligaven Patxot a marxar a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, que no sempre, dissortadament, estan identificats  com caldria.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14

Conjunt format pel cos principal, de planta rectangular i teulada a dues vessants, i una torre adossada que sobresurt, de planta quadrangular i teulada a quatre vessants. Les parets són de pedra i fang.

Pel que fa a la façana, destaquen la porta adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella i una altra conopial amb traceria.

L'habitatge i les corts es protegeixen integralment, per la seva tipologia i característiques constructives i elements d'interès. També es protegeix el pou de davant de l'edifici.


La masia existeix encara.

dimecres, 16 d’agost del 2023

ES BANHS DE TREDÒS. NAUT ARAN.

 


L’ Andreu Lara Urpina, publica una fotografia dels Banhs de Tredòs a Naut Aran

Llegia que els vestigis romans localitzats a la contrada, com ara un bust de la deessa Isis, demostren l'ús d'aquests banys des de les èpoques més antigues.

El qüestionari Francisco Antonio de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, provincia de Cuenca, 25 de julio de 1757 - Ibidem, 1812 consigna l'existència de tres fonts medicinals en la ribera d'Aiguamòg i terme de Salardú, dues d'elles a una distància d'una hora i mitja de Tredòs, i la tercera una mica més lluny.

La primera font de mitja qualitat i d'olor sulfurós, servia per al bany de paralítics, artrítics i reumàtics, així com per guarir malalties mentals ("intemperia frígida de cerebro"), de la pell, i també de fetge. Sota prescripció mèdica hi acudia molta gent, encara que només hi havia un cobert (1788). Sembla ser que el primer edifici residencial, d'una sola planta, es va construir un segle més tard(1885) i es va ampliar posteriorment amb un pis superior (1904) i una capella (1908).

Es Banhs restaren fora de servei des de l'any 1944 fins a mitjans dels 90, en que es van tornar a obrir al públic.

Teniu imatges de la capella?. En sabeu l’advocació?. Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email castellardari@gmail.com

L’aranés és la llengua vehicular de l'ensenyament  des del 1984 ençà a la Vall d'Aran; gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació a la llengua  castellana,  i en menor mesura amb el català.

Els aranesos però, mantenen la seva llengua, així hi ha Naut Aran, Mijaran y Baish Aran, i no com en els territoris “ catalans”  Alt, Mig, Baix, enlloc de sobirà, mig, jussà.   Massa sovint em trobo persones que es diuen catalanes, i reivindiquen – coses de la mal dita síndrome d’Estocolm -  com a pròpies les formes castellanes imposades en el seu moment “ manu militari “.

dimarts, 15 d’agost del 2023

MAREDEDÉU DE VECIANA, MAL DITA SANTA MARIA . L'ANOIA SOBIRANA

 Ens portava fins a Veciana a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, el desig de veure i retratar – com ho havia fet l’Enric Sànchez-Cid - la imatge – en realitat la copia, ja que l’original està Museu Episcopal de Vic - de   la Marededéu de Veciana, mal dia Santa Maria per influencia de la llengua castellana , amb el nen assentat damunt la cama dreta. En el documentat treball de l’Enric únicament altres quatre advocacions comparteixen aquest tret diferencial.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html

l’església estava tancada, i no trobàvem cap persona per demanar-li la clau quan ens arribàvem fins a la seu del nou l’Ajuntament, i aprofitaven per retratar també les runes de Sant Miquel.


De la descripció tècnica reproduïm : Església d'una sola nau amb absis semicircular ornamentat amb una finestra d'arquivolta. Coberta amb arcades de mig punt sobre la que es construí la teulada.


Porta a la façana sud amb una triple arquivolta de les que destaca la central decorada amb dibuixos de llaçades. Una de les impostes és d'escacada i l'altre té dibuixos geomètrics. S'ha de dir que els capitells i les columnes són moderns.



El campanar és d'espadanya i al davant del tester un atri ambdós moderns.

Té adossat el cementiri, en el que trobem la ‘màxima catalanitat ‘ ens els llinatges dels que alli descansen.


Ens crida l’atenció un sarcòfag força malmès del que enlloc en trobem informació.

La solitud de l’Anoia sobirana és espantosa.


Que la Marededéu de Veciana  , elevi a l’Altíssim la pregaria de bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.


dilluns, 14 d’agost del 2023

MAREDEDÉU DELS MASOS, MAL DITA SANTA MARIA. TORROELLA DE MONTGRÍ

 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

 

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/12/goigs-santa-maria-del-mar-els-masos-de.html

Llegia que  en època contemporània (1828) s'esmenten a més la devoció a Sant Josep i Sant Isidre, a més de l'altar dedicat a la Marededéu.

 El 1840 degut a les desamortitzacions el lloc fou expropiat de la possessió d'Amer, passa a mans privades, essent-ne els propietaris la família Mascort.



 El 1979 hi hagué un litigi per la propietat de l'ermita, que el Bisbat de Girona havia inscrit en el registre de la propietat al seu favor, i en el  que el Tribunal Suprem va donar la raó a la família Mascort. Això motivà que es deixessin de celebrar actes litúrgics a l'ermita. Era bisbe de Girona,  Monsenyor Jaume Camprodon i Rovira (Torelló, 18 de desembre del 1926 - Girona, 26 de desembre de 2016)

Des de principis del segle XX però , pels volts del 8 de setembre, s'hi celebra la Festa dels Masos de Torroella de Montgrí i l'Estartit, amb missa, normalment oficiada pel rector de la parròquia de l'Estartit, on es canten  els goigs en honor de la Marededéu, excelsa patrona dels masos, i també de sant Galderic, seguida d'un concert i ballada de sardanes a la plaça davant de l'ermita.

Des del 1979 fins al 2005 la missa es va traslladar a l'església de Santa Anna de l'Estartit.

Els Mascort, tenen des d’antic una intensa relació amb Torroella de Montgri.

https://interactius.ara.cat/cada-casa-un-personatge/ramon-galibern



Que  la Marededéu dels masos de Torroella de Montgrí, elevi a l’Altíssim la pregària dels aranesos, gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!!

diumenge, 13 d’agost del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDÉU DE LA PAU DE CAN LLOP. OLVAN . EL BERGUEDÀ

 


Gràcies  al Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbui, 28 de abril de 2023), sabem de l’existència   de la capella advocada a  la Mare de Déu de la Pau de Can Llop , que  es va construir a principis dels anys cinquanta del segle  XX;  aleshores era bisbe de Solsona,    Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994) que  n'autoritzà la construcció i li donà la categoria de capella particular l'any 1953 quan n'eren els amos la família Güell de Cervera.

El Mapa de Patrimoni  explica que era una capella de planta rectangular (5,20x3,40 metres i 2,60 metres  d'alçada) avui sense culte, l'espai de la qual es fa servir actualment de cambra de mal endreços de la casa de Can Llop.

Construïda a l'interior de la casa, s'hi entra per una porta situada a la façana de tramuntana, amb arc de mig punt i adornada amb vitralls de diferents colors.

 Una finestra també d'arc de mig punt il·lumina l'espai interior que conserva restes de decoració; dos capitells situats a cada banda de la nau sostenen un arc amb la següent inscripció: "Regina pacis ora pro novis" i, a la paret lateral esquerra, hi ha pintat un crismó.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-can-llop

la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes "La Polar"  de Manresa,  revengueren l'any 1960 la casa  a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella).

La fallida de l'empresa "Viladomiu SA" als anys vuitanta del segle XX, comportava que  la propietat quedes en mans dels treballadors que  sortosament la van vendre als actuals propietaris. La casa té  una bona aparença en la fotografia que publica Ramon Fabregas  

Que la Marededéu de la Pau de Can Llop – de la que ens agradarà rebre’n una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com – elevi a l’Altíssim la pregaria de gallecs, bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!