SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL GRAU, MAL DITA , SANTA MARIA.. FONOLLOSA. BAGES

Superàvem – amb no poques dificultats - el tram de camí de terra, que comença a la carretera que comunica Rajadell amb Fonollosa, i que ens menarà fins al mas Grau, i la seva esglesier romànica, dedicada a  LA Marededéu, mal dita Santa Maria. 

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431.

 En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.  

El lloc i l’església apareixen citats el 1039. El Joan Escoda Prats - que ens deixava aquesta any 2023 , i al que enyorem tothora - , qualificava com ‘Sala’; la magnifica casa d’aspecte senyorial, situada en un indret planer ocupat per conreus i boscams, estès a la banda meridional del terme de Fonollosa [ abans de Fals ] , prop del territori de Rajadell i no gens lluny de l’eix transversal. Quan al topònim, Coromines el fa derivar del llatí gradus, amb el sentit ‘ pas, graó, esglaó ‘ L’església tingué categoria de parròquia , que com a conseqüència de la despoblació, va perdre en benefici de Sant Vicenç de Fals, de la que serà sufragània amb categoria de capella rural.

Es tracta d’una construcció formada per dos cossos d’edifici d’èpoques immediates, però força separades cronològicament. En efecte, la nau correspon a una obra romànica edificada avançat el segle XII, o potser, fins i tot, al principi del segle XIII, mentre que l’atri, abans capçalera, és una construcció pre-romànica aprofitada de l’església anterior.

El santuari pre-romànic, que actualment és utilitzat com a atri, presenta una planta gairebé quadrada i és cobert amb una volta de falsa ferradura, bastant alta, feta amb lloses disposades a plec de llibre, sota les quals encara són ben patents les empremtes de l’encanyissat teixit de la mulassa. El mur de llevant sobresurt un bon tros dels dos restants i marca el doble vessant de la teulada.

Fotografia. Celso Javier García Toribio

L’església – a la que no podíem accedir - , comptava amb una talla romànica de la Mare de Déu - actualment al museu d’Història de la Seu, catalogada amb el número 66 .

 El mal estat de conservació d’aquesta talla dificulta la visió exacta del tipus d’indumentària amb què s’abillava. Es tracta d’una Mare de Déu en majestat , amb el Nen en posició sedent. Aquest apareix assegut al braç dret en actitud d’oferir-li una petita bola que la Mare aguanta amb la seva mà dreta. La Mare porta túnica i mantell obert fins al nivell de la cintura; des d’aquí es creua fins al costat esquerre tot formant al seu front una mena de bordó. Aquest país nostre fa plorar, si voleu veure imatges de l’interior d’aquesta església les trobareu a :

ERMITAGE OF SANTA MARÍA DEL GRAU - Spain http://www.manbos.com/en/vergalsitio.asp?galeria=Ermitage%20of%20%20Santa%20Mar%C3%ADa%20del%20Grau&cod=1

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-la-mare-de-deu-del-grau-fonollosa.html

Les petites – i no tant petites - malvestats amb que habitualment ens obsequia el regne d’Espanya, son poca cosa, vistes les que nosaltres mateixos ens infligim.

Que la Marededéu del Grau ,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins, hawaianesos ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.