El Josep Salany Blanch, retratava l'any 1920, l’església de Sant Miquel de Fontfreda, antic poblat de masies disperses, ara gairebé deshabitat, romania abandonada i amb la coberta parcialment enfonsada, fins que pels anys 1973-75 fou consolidada i restaurada per iniciativa particular i hom hi restaurà el culte.
És un edifici d’una sola nau amb absis de planta semicircular. Presenta la particularitat de tenir el mur de l’absis de la mateixa alçada que els de la nau, la qual cosa motiva que ambdós sectors del temple estiguin coberts a un mateix nivell, actualment amb teulada. La testera de la façana de ponent s’enlaira considerablement i acaba en contorn horitzontal. Al damunt es dreça el campanar d’espadanya de tres pilars i dues arcades de mig punt.
La nau té una volta de canó seguida, feta amb pedruscall i morter. L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera de carreus disposats en filades semicirculars i concèntriques; s’obre vers la nau per mitjà d’un simple plec de mig punt. Aquest extrem de la volta absidal resta una mica amagat, ja que la curvatura de la volta de la nau és excessivament baixa, i configura un carregament imperfecte entre ambdós sectors. A l’arrencada de les voltes hi ha unes cornises molt destacades, de perfil de pla i bisellades a la nau, i de bocell a l’absis.
A l’interior hi ha un banc d’obra seguit, al costat de tramuntana. S’ha conservat l’antic enllosat de peces rectangulars, escairades. Al presbiteri el paviment s’eleva per mitjà de tres graons.
La porta és situada al mur meridional de la nau. Un arc extern de mig punt de dovelles de mida mitjana, amb unes grosses impostes de pla i bisellades, forma gradació i emmarca l’obertura rectangular amb llinda; a sobre hi ha un espai de timpà omplert amb carreus. Damunt mateix de la porta, al parament, hi ha un encaix rectangular coronat per un cavet, en el qual hi havia la làpida sepulcral esculpida que fou portada a la parroquial de Maçanet de Cabrenys. Amb les obres recents hom hi ha col·locat una pedra que té una creu en relleu.
La il·luminació de l’església, en el seu estat actual, és aconseguida per mitjà de dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt monolítics situades al centre del frontis i al fons de l’absis. A la banda de migdia de l’absis hi ha també una finestra sagetera. Al mur de migdia de la nau hi ha dos ulls de bou, que el perforen a doble vessant, cadascun dels quals és fet amb dobles peces semicirculars semblants als arcs o llindes de les finestres esmentades.
L’únic element ornamental que presenta l’edifici és un ampli fris de dents de serra que corre a l’exterior i a l’extrem superior del parament de l’absis. A l’absis i al mur de migdia de la nau hi ha una cornisa incurvada. La resta dels murs és completament llisa.
L’edifici presenta dos tipus d’aparell clarament diferenciat. La meitat inferior dels murs de tramuntana i de ponent de la nau. però només al parament extern, tenen un aparell fet a base de blocs de pedra de mida petita, trencats simplement a cops de martell, amb tendència a la forma de petit carreu, que alternen amb pedres només desbastades i amb simples rebles. Es disposen molt irregularment, amb el morter ben visible a les juntures. La resta de l’edifici, inclosos els paraments interiors, és feta amb carreus grossos, ben escairats i polits, que s’afileren amb uniformitat, col·locats a trencajunt.
Aquest darrer tipus d’aparell de carreuada, que es pot situar a la segona meitat del segle XII o ja al segle XIII, és, doncs, el que correspon a les estructures generals de l’edifici actual. Aquest temple fou aixecat sobre fragments constructius de l’anterior, al qual s’han d’atribuir els paraments amb aparell arcaic abans esmentats. Amb aquest aparell com a únic element de judici no és possible de precisar l’època d’aquestes restes de l’església precedent, que, només com a hipòtesi, podríem considerar del segle XI, o potser encara anterior.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-miquel-macanet-de-cabrenys.html
https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-miquel-de-fontfreda/
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-fontfreda-macanet-de-cabrenys
podeu veure fotografies de Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982) a :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38743
Que l'Arcàngel Sant Miquel , Princep de les Milícies Celestials i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels empordanesos , aranesos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada