dijous, 18 de juliol del 2024

CAN RAFART. VALLROMANES. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

El Crisant Palau, publica un parell d’imatges de Villa Joyosa - Can Rafart a Vallromanes al Vallès Oriental

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10224919038190769&set=pcb.2204646203213819

El promotor va ser Sebastià Rafart i Llates (Barcelona, 8 de juliol de 1870 - Barcelona, 16 de gener de 1941), autor  de la  Composició musical en forma d'himne, dedicada a Vallromanes, que  diu així:

!Vallromanes! Vall hermosa/ Bell paratge d'un cel blau;/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau./ Si tos xaragalls m'encisen/ Tos boscos son mos encants.// De tes aigües cristallines/ Brollen fonts, rics manantials;/ De tos vinyars, lo ric nèctar,/ Que al feble lo torna brau./ Rodejada de montanyes/

Que apar se donguen la mà,/ Com voltejant la sardana,/ Tos encants van voltejant:// L'aucellada ab ses cantúries,/ Lo Rossinyol ab bells cants,/ L'Himne entonen nit i dia/ Que alegra ton ample espai.// Sant Miquel n'es lo teu guarda/ Sant Vicens ton benfactor,/ ¿Com no has d'ésser venerada/ Tenint tans bons protectors?/

!Valromanes! Vall hermosa;/ Bell paratge d'un cel blau/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau,/ Cantant els aucells son Himne/ Jo també t'enlairo un Cant.

L’autor del disseny i projecte fou l’arquitecte Ubald Iranzo i Eiras (Madrid, 1854 - Barcelona, 19 de desembre de 1923)

Patrimoni Gencat Patrimoni Gencatla descriu així ; edifici aïllat situat dins una gran parcel·la envoltada de bosc i jardí. És una construcció de principis del segle XX d'estil modernista amb una estructura que recorda una masia de planta basilical formada per planta baixa, dos pisos i golfes.

Adossada a la façana principal se situa una estructura que combina l'ús de la pedra i el maó. Està formada per un porxo obert amb arcs irregulars superposats que dona accés a la planta baixa, a la qual s'accedeix per un portal d'arc escarser de maons. La part superior del porxo és una terrassa a la qual s'hi arriba per unes escales laterals amb barana de maons. Sobre aquest porxo s'hi alça un segon porxo suportat amb columnes espirals i coronat per una terrassa protegida per una barana de maons amb gerros decoratius a les cantonades.

Les obertures, distribuïdes de forma regular en tres eixos verticals, són de llinda plana decorada amb rajoles ceràmiques de diversos colors amb motius geomètrics. Totes les finestres de la segona planta i la finestra de les golfes estan protegides amb un balcó amb brèndoles de ferro forjat a excepció del finestral de la crugia de ponent, que té accés a la terrassa superior. Sobre el finestral de les golfes hi ha un plat ceràmic encastat al mur i a sobre, just sota l'angle del carener, una inscripció que resa: "1914 / LA JOYOSA".

Altres elements que conformen la façana són un rètol sobre la porta d'entrada que diu "Ave Maria" i un plafó ceràmic amb la figura d'un sant situat sobre una petita rapissa i cobert amb un baldaquí.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafart-la-joyosa

Al costat de l'entrada del primer pis hi ha una capelleta amb un mosaic de 12 rajoles, emmarcades per una sanefa de ceràmica, que representa la Mare de Déu de Montserrat amb el Nen

A l'interior destaca una capella que s'afegí als anys 30, però no es va poder acabar com a conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i els tràgics esdeveniments que això va comportar

Segons Enric Garcia-Pey i Pey (  Granollers, de juliol de 1946  ) a la part del darrere del primer pis es troba la capella del Sant Spirito, dotada d'altar, capelleta pel sant i un cor a l’entresolat.

De tot plega ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellariari@gmail.com

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18086


https://www.domenecbalet.com/catal%C3%A0/vida/arxiu-fotogr%C3%A0fic-vallromanes

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.