https://santjoanvdm.com/parroquia/historia/
La divisió d’un terme municipal acostuma a provocar –si més no en el període previ i en l’immediat posterior . unes pèssimes relacions tant en l’àmbit polític, com en l’àmbit personal, el cas de Vilassar no seria una excepció, i estan documentades les males relacions a les quals arribaren l’ajuntament de Vilassar i la parròquia amb els veïns de Mar, i sobretot amb la junta d’obra de Sant Joan de Vilassar, el que s’esdevingué amb les relíquies del temple.
Tot començà quan, des de Roma, Simon Gritti, prelat domèstic i assistent al soli pontifici, declarà l’autenticitat de la relíquia de sant Joan i l’expedí l’11 d’abril del 1759. Segons resa el vers del mateix document que l’autentica, «se entregara esta Santa Reliquia á los Srs obreros de la ÿglesia [del vecindario de San Juan(?)] de Vilassar». Malgrat aquesta prescripció vaticana, sembla que a la rectoria de Sant Genís s’hi gargoteja la part que concretava que era destinada al temple de Sant Joan i, des de llavors, fou retinguda a Vilassar de Dalt fins que finalment fou lliurada al rector de Vilassar de Mar l’any 1986: 227 anys després!.
En veient com s’articula a redós del nou temple la població del veïnat de Sant Joan, els regidors i l’alcalde reclamaren poder nomenar els obrers de Sant Joan, tal vegada per poder-los controlar. Aquesta reclamació generarà fortes disputes que, amb matisos, es perllongà fins al 1792
Coneixedor d’aquests fets, anys a venir, amb la seguretat que donava la nova situació jurídica del temple de Sant Joan, un cop ja tenia vicari perpetu, el carmelità descalç fra Francesc de Sant Maties, (àlies) el Romano, dona l’any 1780 unes relíquies de sants màrtirs romans que havia obtingut el 1757 a la Santa Seu. L’any següent, el 1781, el vicari perpetu ordena la impressió dels Goigs “en alabanza dels quatre gloriosos martyrs sant Innocenci, sant Reparat, sant Mansuet, y santa Especiosa”, la festivitat dels quals es commemora, encara avui, l’endemà de Sant Joan.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2486/rec/6
L'any 1784 Carles III de Borbó ordenà la segregació municipal i parroquial, erigint la vicaria perpètua de Sant Joan en parròquia i autoritzant que els vilassarencs formessin un primer ajuntament de regidors.
L'any 1785 es constituí el primer ajuntament, essent-ne el primer alcalde el pagès Antoni Pou.
L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC, provocarà la total destrucció del temple parroquial
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1199
https://museuvilassardemar.cat/patrimoni/breu-historia-de-vilassar-de-mar/
https://estimadaterra.wordpress.com/2018/09/27/esglesia-de-sant-joan-baptista-de-vilassar-de-mar/
L’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959) va ser el responsables de les obres de reconstrucció que es van iniciar l'any 1942, després de passar pel vistiplau de les entitats corresponents.
.jpeg)
El nou temple no només tenia com a objectiu ser més gran, sinó que també volia presentar més ornamentació en el seu interior , decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967 , Joan Commeleran Carrera (Barcelona, 1902-1992) i Jordi Vila Rufas (Barcelona, 1924 - ibídem, 12 de enero de 2011) . La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leonci Quera Tisner (Olot, 1927 - Pina de Ebro, 1964).
.jpeg)
L'exterior, d'obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada